12 Abr. '06 - 483 W, 1 ILlibre: Does It matter?
Al maig del 2003 la Harvard Business Review publicà un article sota el títol does IT matter? (Són les tecnologies de la informació importants?) escrit per en Nicholas G. Carr que va provocar un intens debat sobre el paper de les Tecnologies de la Informació al món de l'empresa. Avui en dia la despesa de les empreses en tecnologies de la informació és de prop 1 bilió (10 elevat a la 12) en tecnologies de la informació, programari i serveis (sense contar comunicacions). Aquest llibre del mateix autor intenta aprofundir en les idees que va iniciar amb aquest ja clàssic article i reflexiona les diferents crítiques que va rebre.Carr explica com inicialment les TI van proporcionar avantatges competitius i ajudaren a establir barreres d'entrada a la competència. Dóna com a exemple el sistema informàtic Sabre desenvolupat per American Airlines. Sabre va automatitzar el sistema de reserves, l'expedició de bitllets i l'optimització de l'assignació espai als avions. El sistema generà guanys en productivitat, una reducció dels costos laborals associats al procés i va disminuir el nombre d'errors. La inversió va ser prop de 30 milions (de l'època) de dòlars i van participar uns 200 enginyers entrant en funcionament al 1962. Aquest sistema va proporcionar enormes avantatges que van anar reduint-se a mida que els seus competidors van introduir sistemes semblants. I de forma definitiva, quan IBM va crear el sistema PARS de reserves d'aerolines estandaritzant la solució pel sector.
Carr afirma que amb l'estandarització, comodització i abaratiment de les TIC aquestes han passat de ser un avantatge competitiu a ser quelcom necessari per estar al negoci, però que avui en dia les empreses que inverteixen en TIC no aconseguixen avantatges que els hi permetin assolir diferenciació. Dóna dades de com les empreses més competitives són les que fan inversions en TIC molt mesurades.
El llibre finalitza explicant com avui en dia les empreses posen gran èmfasis en la reducció dels seus costos d'IT i dóna com a exemple Verizon que estalvià 50 milions de dòlars deslocalitzant el desenvolupament de programari a l'Índia, la migració d'Amazon de sistemes Unix propietaris a Linux que va representar un estalvi de 68 milions de dòlars anuals, o Google amb la ja seva coneguda aposta per Linux i PC sense marca. Carr recomana no adquirir l'última tecnologia, esperar a que aquesta es consolidi quan ja es estàndard i les millors pràctiques són ja conegudes i extenses.
Un llibre encertat i que a més ha reflexionat sobre la critica rebuda. Personalment estic d'acord amb la idea de moderació (entesa com a moderació davant de la despesa impulsada per consultores) d'en Carr amb l'excepció d'algunes empreses del sector tecnologic com Dell, Cisco o portals Internet pels quals clarament les tecnologies de la informació continuen podent oferir avantatges competitius.
Traducción automática | Traduce este apunte del catalán al castellano
Aquest bilió és realment un bilió americà (10 a la 9) o un bilió europeu (10 a la 12)?
Un bilió de dòlards o euros em sembla una quantitat molt desorbitada. I mil milions massa poc…
Marc B - 13 Abril '06 - 01:20
És un trillion americà (10 a la 12). La font és “U.S Department of Commerce. The emerging Digital Economy, April 1998”. La gent gasta molt en tecnologies de la informació.Jordi,
Jordi Mas - 13 Abril '06 - 09:45