Capítol 2 - Avantatges i mites del programari lliure
Avantatges del programari lliure
El programari lliure té tot un seguit d'avantatges sobre el programari de propietat a causa dels drets que atorga als seus usuaris. Alguns d'aquests avantatges poden ser més apreciats pels usuaris particulars, d'altres per les empreses i d'altres per les administracions públiques. Malauradament, el programari lliure ha estat objecte de desinformacions i mites, alguns provocats expressament, que han intentat distorsionar la seva credibilitat. Començarem esmentant-ne els principals avantatges i després n'analitzarem els falsos mites.
Cost
Per a la majoria d'usuaris individuals, el programari lliure és una opció atractiva per les llibertats que garanteix sense haver de preocupar-se del preu. En el cas d'empreses i de l'Administració Pública, el cost del programari és un factor important, i de vegades determinant, en l'elecció de nous sistemes informàtics.
Quan s'analitza el preu d'una solució tecnològica se sol parlar del TCO (Total Cost of Ownership), és a dir, del cost total de la propietat que té una solució de programari determinada. Aquest concepte fou inventat pel Gartner Group1 el 1987 com a eina d'anàlisi exhaustiva dels costos d'una solució de mercat, i des d'aleshores s'ha convertit en un estàndard. En aquesta anàlisi queden reflectits el cost del programa, l'ajuda i el manteniment tecnològic de la solució.
Partim de la base que el programari lliure no té pràcticament costos de llicència i, per tant, aquesta part del pressupost es pot invertir en coses més interessants, com ara la millora en l'adaptació dels programes i la formació en aquesta tecnologia.
Segons un estudi de la consultora Robert Frances Group, publicat el 20022, el TCO del sistema operatiu lliure Linux era menys de la meitat que el del Windows. En l'estudi s'analitza el cost de diversos servidors durant un període de tres anys, i es fa palès que una gran part de l'estalvi prové del fet de no haver de pagar llicència i dels menors costos d'administració. Un altre estudi en el mateix sentit, realitzat per la consultora ConsultingTimes3, arriba a la mateixa conclusió, en aquest cas sobre el TCO de sistemes de correu: en tots els casos plantejats, les solucions basades en programari lliure són molt més econòmiques.
No obstant això, a més dels costos menors també cal considerar altres aspectes positius del programari lliure que no queden reflectits en les anàlisis TCO, com ara la independència del proveïdor i la possibilitat d'una adaptació completa.
Per últim, cal destacar que existeixen força anàlisis de TCO que es decanten clarament cap al fabricant que va patrocinar la realització de l'anàlisi. És imprescindible anar amb compte amb aquesta mena d'anàlisis i cercar altres fonts que ens puguin ajudar a contrastar la informació facilitada.
El model del programari lliure, on el més important és compartir la informació i la feina cooperativa, és força similar al que s'ha utilitzat tradicionalment en el món acadèmic i científic. En aquests àmbits, els resultats de les investigacions es publiquen i es divulguen en publicacions científiques, i serveixen de base a noves investigacions. Aquest és principalment el model sobre el qual la humanitat ha innovat i avançat.
En el món del programari de propietat, les llicències i patents de programari, i altres eines legals i tècniques, s'utilitzen per impedir que terceres persones participin d'aquest coneixement i per mantenir-lo com a patrimoni exclusiu de l'empresa que el va crear. La innovació pertany a una empresa, mentre que, en el món del programari lliure, de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a la Humanitat.
En el programari lliure, els usuaris tenen un paper destacat, atès que influeixen de manera decisiva en la direcció en què els programes evolucionen; voten els errors que volen veure corregits, proposen noves funciones per al programa o contribueixen personalment al seu desenvolupament.
A finals de 2004 es publicà4 una llista de les innovacions en programari més importants de l'any; es considerà com a innovació número 1 el navegador lliure Firefox i, entre els deu programes que s'hi esmentaven, també hi era l'OpenOffice.org.
Requisits de maquinari i durabilitat de les solucions
Tot i que resulta impossible generalitzar, existeixen casos ben documentats en què les solucions de programari lliure tenen uns requisits de maquinari menors i, per tant, són més barates d'utilitzar. Per exemple, els sistemes Linux que actuen com a servidors es poden utilitzar sense la interfície gràfica, i això representa una reducció en el maquinari necessari.
També és important destacar que, en el programari de propietat, en un determinat moment l'autor pot decidir no continuar amb el projecte per a una determinada plataforma, per a un maquinari que consideri obsolet, o deixar d'actualitzar una versió del seu programari. En les aplicacions de programari lliure, aquestes decisions no les pot prendre una empresa o un individu, sinó tota una comunitat amb interessos diversos. Això es tradueix, generalment, en un millor suport per a les versions de programari antigues i per a les plataformes de maquinari o programari més minoritàries.
Escrutini públic
El model de desenvolupament del programari lliure segueix un mètode pel qual el programari és escrit de manera cooperativa per programadors, en gran part voluntaris, que treballen a Internet de manera coordinada. Lògicament, el codi font del programa és visible per tothom, i són freqüents els casos en què s'informa d'errors que algú ha descobert mentre el llegia o hi treballava.
El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d'errors. Els usuaris del programa d'arreu del món, ja que en disposen del codi font, poden detectar-hi i corregir-ne els possibles errors, i contribuir al seu desenvolupament amb llurs millores. Són habituals els casos en què un error de seguretat en Linux és fa públic al mateix temps que la seva solució. Amb el programari de propietat, la solució dels errors no arriba fins que el fabricant del programa pot destinar els recursos necessaris per solucionar el problema i publicar-ne la solució.
Un dels grans problemes en la indústria del programari és la dependència que es crea entre el fabricant i el client. Aquest fet esdevé encara més greu quan el fabricant no en lliura el codi font, ja que, inevitablement, el client hi quedat lligat per a noves versions i, en general, per a qualsevol millora que necessiti.
Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot seguir oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del programari de propietat, el desenvolupador de l'aplicació és l'únic que pot oferir tots els serveis.
Tot sovint, els proveïdors de programari de propietat es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic en les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rentabilitzar la inversió. Disposant del codi font, qualsevol programador pot continuar el seu desenvolupament i les seves actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adient per migrar a un sistema informàtic nou.
Segons la SEDISI (Asociación Española de Empresas de Tecnologías de la Información), l'any 2001 la indústria del programari a Espanya5 va moure 1.139,84 milions d'euros, dels quals 315 es van destinar a les vendes de sistemes operatius, que es desenvolupen íntegrament als Estats Units. De la resta, les eines de desenvolupament i el programari de bases de dades, la pràctica totalitat dels quals es desenvolupen també als Estats Units, van representar 126,68 i 156,03 milions respectivament.
A Espanya hi ha poca indústria pròpia de programari estàndard, i gairebé totes les aplicacions de consum massiu es desenvolupen a altres països. Un gran percentatge de la indústria està basada en distribuir i donar suport i formació a productes realitzats fora de les nostres fronteres; això deixa el desenvolupament dels productes, que realment és la part de la indústria que requereix enginyers més qualificats i que genera valor i coneixement, en altres països.
En l'àmbit de l'Administració Pública, una part important de la inversió en programari es destina a llicències de sistemes operatius, servidors i paquets d'ofimàtica, que es produeixen totalment a l'estranger i que només tenen repercussió econòmica a Espanya en els marges de distribució.
El programari lliure no té cap cost de llicència a causa del dret a còpia, i, en disposar del codi font de l'aplicació, és possible desenvolupar internament les millores o modificacions necessàries, en comptes d'haver-les d'encarregar a empreses d'altres països que treballen amb sistemes de propietat. Així, hom contribueix a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local.
D'altra banda, totes les millores que s'hi realitzen no tenen cap restricció i es poden compartir amb qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme que les necessiti. En el programari de propietat, aquestes millores, o no es poden dur a terme, o queden en mans de l'empresa creadora, la qual, normalment, es reserva els drets d'ús i propietat intel·lectual i determina les condicions en què les comercialitzarà.
Dades personals, privadesa i seguretat
A Espanya existeix la Llei Orgànica de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal (LORTAD), que regula la protecció de les dades de les persones individuals6. No obstant això, hi ha aspectes que no estan regulats per la llei, i no per això són menys preocupants.
El programari lliure, en tenir un codi accessible, millora diversos aspectes relacionats amb la perennitat de les dades i llur seguretat. Per començar, els sistemes d'emmagatzematge i recuperació de la informació del programari són públics, i qualsevol programador pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, cosa que garanteix la durabilitat de la informació i la seva migració posterior. Un exemple d'això seria el cas d'una base de dades d'un cens electoral; el programari de propietat treballa normalment amb formats propis, els mecanismes d'emmagatzematge dels quals no sempre s'han fet públics, i potser no seria possible, doncs, recuperar el contingut d'aquest cens en cas que fos necessari migrar el sistema.
El programari lliure, pel seu caràcter obert, dificulta la introducció de codi maliciós, espia o de control remot, atès que el codi és revisat per molts usuaris i desenvolupadors que poden detectar possibles portes secretes (backdoors). En el programari de propietat mai no podrem saber si els programadors originals van introduir a títol personal, o per encàrrec de l'empresa, portes secretes que posen en perill la seguretat del sistema o la privadesa de les dades.
Alguns fabricants de programari de propietat han col·laborat amb agències governamentals7 per incloure accessos secrets al programari i poder, d'aquesta manera, visualitzar dades confidencials, amb la qual cosa es comprometen aspectes de la seguretat nacional si aquests sistemes s'utilitzen per emmagatzemar dades crítiques dels governs. En el món del programari lliure, qualsevol programador pot realitzar una auditoria per comprovar que no s'ha introduït cap codi maliciós, i, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement xifratge addicional a l'aplicació que utilitzi per protegir les seves dades.
L'empresa Mitre ha elaborat un estudi8, per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units, on s'analitza l'ús de programari lliure i de codi obert en sistemes que es troben en producció en aquest departament. Les conclusions són clarament favorables a seguir incrementant l'ús del programari lliure, i s'hi destaca la possibilitat que ofereix de solucionar errors de seguretat de forma immediata sense dependre d'un proveïdor extern. Segons aquest informe, al Departament de Defensa hi ha més de 115 aplicacions de programari lliure en ús, amb més de 250 exemples de la seva utilització en diferents entorns.
Adaptació del programari
Habitualment, el programari de propietat es ven en forma de paquet estàndard, que tot sovint no s'adapta a les necessitats específiques d'empreses i administracions. Una gran part de la indústria del programari està basada en el desenvolupament de projectes on cal un programari personalitzat. Gràcies al fet que disposem del codi font, el programari lliure permet personalitzar els programes tant com sigui necessari fins que cobreixin exactament les nostres necessitats. La personalització és una àrea molt important en què el programari lliure pot respondre molt millor que el programari de propietat, i a uns costos molt més raonables.
Aproximadament, un 75%9 del programari que s'escriu en el món és programari d'ús intern per a empreses, que requereix un alt grau de personalització, i en el qual el programari pot proporcionar un desenvolupament més econòmic.
Llengua
Les llengües minoritàries com ara el català, l'èuscar, el gallec o l'occità han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. Això es deu al fet que, a causa de la seva llicència, només el fabricant del programari pot realitzar-ne o autoritzar-ne les traduccions. A més, en el passat, tant en el cas del català com en el de l'èuscar les traduccions de sistemes operatius i paquets d'ofimàtica de Microsoft s'han fet a preus desorbitats10 i en poc temps han quedat obsoletes.
En el món del programari lliure, aquestes llengües, i moltes d'altres, gaudeixen d'una bona salut. Els principals projectes lliures, com ara l'OpenOffice.org, el KDE, el Mozilla o el GNOME11, així com moltes altres aplicacions, tenen nombroses traduccions, ja que no precisen autorització de cap propietari i qualsevol persona o institució pot realitzar-les, mentre que en el programari de propietat només l'empresa productora posseeix els drets per realitzar-la. A més, si el programa que traduïm no disposa d'un corrector ortogràfic en la nostra llengua, podem desenvolupar el nostre propi corrector o adaptar-hi algun dels existents en el món del programari lliure12.
Finalment, cal destacar que, cada vegada que es crea un nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, un glossari, etc.), atès que queda a l'abast de tothom pot ser reutilitzat en futures aplicacions. En el món del programari de propietat, cada traducció i recurs lingüístic creat està lligat al fabricant i a les seves restriccions d'ús.
FUD (por, incertesa i dubte)
FUD és un acrònim anglès que correspon a Fear, Uncertainty and Doubt (por, incertesa i dubte). FUD és una estratègia que consisteix en confondre el públic proporcionant informació incompleta, presentant una visió distorsionada de la realitat i deixant la resta a la imaginació del receptor del missatge, amb l'objectiu de crear por, incertesa i dubte en el moment d'haver de avaluar solucions de la competència. Els objectius principals del FUD són usuaris, analistes de mercat i responsables d'informàtica.
Microsoft i altres fabricants de la indústria han utilitzat àmpliament aquestes tècniques. Per exemple, l'empresa dirigida per Bill Gates va intentar fer creure a la indústria que calia utilitzar els seus productes Windows NT conjuntament en client i servidor, creant por, incertesa i dubte sobre si NT podria funcionar amb altres sistemes que no fossin els seus.
El programari lliure ha estat objectiu d'atacs d'aquesta mena des de diferents fronts, i en alguns casos això ha fet que s'endarrerís l'adopció de solucions basades en programari lliure.
L'octubre de 1998 es van filtrar, amb pocs dies de diferència, diversos documents interns de Microsoft que descrivien i analitzaven l'amenaça que representava el programari lliure per a l'empresa i recomanaven algunes estratègies en la línia FUD. Als pocs dies, Microsoft va confirmar l'autenticitat13 dels documents i va reconèixer que havien estat escrits per alguns dels seus empleats, però va dir que no representaven la posició oficial. Aquests documents es coneixen com "documents de Halloween", ja que el primer document es va filtrar coincidint amb aquesta festivitat.
Els documents de Halloween reconeixien, ja l'any 1998, que el programari lliure havia aconseguit nivells de credibilitat importants, que tenia una qualitat semblant o superior al programari de propietat, i que representava una amenaça per a les vendes de Microsoft. Els documents, a més, admetien que, segons l'opinió de Microsoft, les tècniques FUD no havien tingut gaire efecte sobre el programari lliure i que la millor estratègia era estendre els estàndards actuals de forma que només Microsoft pogués proporcionar el programari amb què funcionessin correctament14. Aquesta tècnica es coneix popularment com "contaminació d'estàndards".
Per combatre el FUD i els seus efectes negatius, la millor estratègia és donar la màxima informació possible sobre el programari lliure. A continuació enumerarem alguns dels mites i errors més comuns sobre el programari lliure i donarem la visió que se n'hi té.
Només hi ha programari lliure per a Linux
Linux és un dels vaixells insígnia del moviment del programari lliure, però la realitat és que hi ha molts més programes lliures, com per exemple l'OpenOffice.org, el Mozilla, l'Abiword, el GIMP i molts altres, disponibles per a multitud de sistemes, incloent el Microsoft Windows i el Mac OS. El concepte de programari lliure no està lligat a cap sistema, sinó que, de fet, també és aplicable a la documentació i a tota mena de creacions artístiques digitals.
No hi ha suport per a les empreses
Avui en dia, empreses com ara IBM, Sun, Compaq, Dell, RedHat, Suse, Mandrake, Novell i moltes altres donen suport i serveis professionals de sistemes basats en programari lliure a usuaris, empreses i institucions. D'altra banda, el suport tècnic d'empreses de programari de propietat s'acostuma a adquirir com a servei addicional.
Ningú no escriu programari gratuïtament
Les motivacions dels programadors de programari lliure són molt diverses. Hi ha centenars de projectes impulsats només per voluntaris, altres projectes vinculats a universitats, d'altres a empreses, i molts que són combinacions dels anteriors. Cada dia s'escriuen línies de codi nou i existeixen més projectes lliures, com ho demostren estadístiques com les de SourceForge15.
D'altra banda, són habituals els casos en què un client contracta un programador per desenvolupar una aplicació que després alliberarà en llicència lliure, o que paga per ampliar una ja existent. Que el resultat sigui lliure no significa que no hi hagi una remuneració per la feina.
El programari lliure destrueix la indústria
En totes les indústries hi ha factors disruptius que ocasionen que alguns fabricants surtin del mercat i que n'apareguin nous. El programari lliure no destrueix la indústria, sinó que representa un model de producció diferent en què, cada vegada més sovint, estan interessats empreses, usuaris i administracions. Segons LibroBlanco.com16, una iniciativa que fa un seguiment del programari lliure en l'àmbit del sector públic, a juliol de 2004 hi havia 289 empreses comptabilitzades a Espanya que treballaven i donaven serveis basats en programari lliure.
El programari lliure destrueix la innovació
La comunitat del programari lliure desenvolupa constantment nous programes, millora els existents, i crea nova documentació i material de suport que són patrimoni de la humanitat i que centres d'investigació, universitats, usuaris, i empreses utilitzen arreu del món.
El programari de propietat només pot ser millorat per l'empresa propietària del codi, deixant la innovació exclusivament en les seves mans i en els seus interessos comercials. El programari de propietat crea monopolis, i en una situació així la innovació és molt menor que la situació de lliure mercat que crea el programari lliure.
La disponibilitat del codi font crea versions incompatibles
El món del programari lliure ha aprés molt dels Unix de propietat, en què això va ser realment un problema durant els anys 80 i 90. L'exemple més clar que això no està passant en el món del programari lliure és la total compatibilitat entre les diferents distribucions de Linux.
Les empreses competidores copiaran el teu codi
El programari lliure està protegit pels drets d'autor. Si una empresa vol copiar part del codi d'una aplicació ha de fer-ho respectant la llicència amb què es va publicar el codi. Si aquesta llicència és del tipus copyleft, com ho és per exemple la GPL, el seu codi també haurà de ser GPL i per tant haurà de convertir-se en un proveïdor de solucions lliures. No hi ha cap empresa que desitgi violar la propietat intel·lectual d'una altra empresa.
El programari lliure és més insegur que el de propietat perquè el seu codi és a la Xarxa
Un dels informes que amb més profunditat han analitzat el tema de la seguretat del programari lliure en comparació a la del propietari és el que Ross Anderson presentà17 l'any 2002 en un congrés a Tolosa, França. L'informe conclou que el fet que el codi estigui disponible a llarg termini no suposa una diferència per si mateix, i que això no representa un fet diferencial.
2 http://www-1.ibm.com/linux/RFG-LinuxTCO-vFINAL-Jul2002.pdf
4 http://www.vbrad.com/pf.asp?p=source/src_top_10_features_2004.htm
5 http://www.sedisi.es/06_index.htm
6 http://www.uniondeconsumidores.org/legislacion/lotard.htm
7 http://www.cnn.com/TECH/computing/9909/03/windows.nsa.02/
8 http://www.egovos.org/pdf/dodfoss.pdf
9 http://www.opensource.org/advocacy/jobs.html
10La traducció del Windows 98 al català va costar (vegeu http://www.softcatala.org/windows/) 80,5 milions de les antigues pessetes (uns 484.000 euros). Per la traducció del Windows 2000, Microsoft va demanar originalment més de 500 milions de pessetes (uns 3 milions d'euros) als governs basc i català per les traduccions respectives.
11 http://l10n-status.gnome.org/
12 http://fmg-www.cs.ucla.edu/geoff/ispell-dictionaries.html
13 http://web.archive.org/web/20010417195837/www.microsoft.com/ntserver/nts/news/mwarv/linuxresp.asp
14 http://zdnet.com.com/2100-11-512681.html?legacy=zdnn