La comodització de la indústria del programari i el paper del programari lliure

Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org, 13/07/2005


La indústria del programari és fonamental per a qualsevol societat avançada ja que té un impacte transversal en la resta de sectors i en la societat en general.Aquesta indústria es troba bàsicament dividida en dos tipus d'empreses: les que produeixen programari empaquetat  (Microsoft, Adobe, Oracle i altres) que segueixen un model de producció industrial i basen una part molt important del seus ingressos (un 75% habitualment) en la venda de les llicències d'ús del seu programari. L'altre gruix d'empreses són les de serveis informàtics que es dediquen a proporcionar solucions i tenen l'estructura d'una empresa de serveis tradicional. Entre mig d'aquests dos pols podem trobar empreses hibrides, que barregen ambdós models, però la majoria acostumen a estar a un dels dos extrems.


Als Estats Units,
 només a l'índex borsari Nasdaq el sector del programari empaquetat té capitalització borsària1 de 973.380 milions de dòlars. A Catalunya, i la resta del sud d'Europa és pràcticament inexistent. No existeix una indústria significativa de proveïdors de programari estàndard empaquetat. Només hem de mirar els prestatges de les tendes d'informàtica i les empreses d'aquí afiliades a lobbys de fabricants de programari empaquetat com la BSA per constatar aquesta realitat.


L
'e-business center de l'escola de negocis IESE va publicar durant el mes de maig del 2005 les conclusions d'un estudi2 sobre els criteris d'adopció en les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit empresarial a l'Estat Espanyol. L'estudi analitza els criteris de decisió al hora d'adquirir tecnologies concloent que per al 38% de les empreses enquestades el cost d'una solució tecnològica és el factor més important (i un 51% addicional  ho considera important). El segon criteri d'adopció és el grau de estàndard que és la solució on un 32% ho considera molt important (i un addicional 59% ho considera important). 


A nivell mundial vam veure com els canvis en el model de renovació de llicències que Microsoft va introduir fa un parell d'anys van ocasionar reaccions negatives en molts dels seus clients
3. A part de comprar la llicència del programa, la majoria de fabricants fan ingressos recurrents amb les actualitzacions periòdiques. També hem pogut veure la creixent adopció de formats oberts recentment per diferents governs europeus.


La indústria del programari empaquetat té uns marges molt alts.
 Als Estats Units les empreses que cotitzen a l'índex borsari Nasdaq tenen de mitjana  prop d'un 20% de marge de benefici net4 (molt per sobre de molts altres sectors) i quatre de les vint persones més riques del món segons Forbes5 pertanyen a aquest sector. Aquests marges extraordinàriament alts venen en gran part als costos de llicència que els clients estan sotmesos.


L'èxit de les solucions de programari lliure en alguns segments de la industria és un senyal molt clar de que la indústria d'alts marges creats per les llicències de programari està desapareixent en alguns d'aquests segments per la irrupció de solucions lliures que encaixen perfectament amb el que està demandant el mercat:
 eliminació del cost de llicència i estandarització de les solucions. Com a exemple d'aquesta evolució tenim els segments de mercats dominats per les solucions lliures Apache (amb el 67% dels servidors webs a Internet), MySQL o Postgres als segments baixos i mitjans de bases de dades o Linux en el terreny dels servidors, usat ja a dia d'avui per organitzacions com Google, Amazon, o la NASA.


La comodització
(la impossibilitat de diferenciar entre productes) de les solucions de programari fa  que els avantatges competitius de les solucions lliures acabin erosionant o arraconant les opcions privatives. Addicionalment, en la indústria del programari es dóna una situació de monopoli en diversos segments de mercat. Els més importants per als usuaris són els sistemes operatius i les aplicacions ofimàtiques  però hi ha de molts altres. Linux i OpenOffice.org han ajudat a trencar aquest monopoli oferint solucions tècnicament molt competents i sense cost de llicència i basades en estàndards oberts.


La indústria del programari està canviant cap a un model més racional pels usuaris amb menys costos de llicència i intensificant-se en la prestació de serveis.
 Paral·lelament el desenvolupament i distribució del coneixement està passant de les mans d'uns pocs, fins ara principalment ubicats als EUA,  a una descentralització del mateix i un repartiment més equànime del coneixement. En aquesta evolució el programari lliure està tenint un efecte catalitzador i està esdevenint ja en molts sectors clau per a la prestació de serveis. Només a Catalunya ja hi ha al voltant de cent empreses treballant exclusivament amb solucions lliures.


Aquest document és
(c) 2005 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.

Bibliografia

Robert A. Burgelman, Sami Inkinen, Christof Wittig  (2004).  MySQL Open Source Database in 2004.  Harvard Business School

Robert D. Austin  (2004).  Novell: Open Source Software Strategy.   Harvard Business School

1 http://finance.yahoo.com/q?s=^YHOh885
2 http://insight.iese.edu/doc.asp?id=00452&ar=3
3 http://searchwin2000.techtarget.com/originalContent/0,289142,sid1_gci842294,00.html
4 http://biz.yahoo.com/p/627mktd.html
5 http://www.forbes.com/2004/02/25/bill04land.html