Xerrada sobre GNOME i Mono als membres europeus de l'OSDL

Ahir dijous vaig fer dues xerrades (malauradament a porta tancada) en anglès a un Hotel de Barcelona dins del marc de la reunió del consell de clients de l'OSDL (Open Source Development Labs).  Com sabeu l'OSDL és una organització sense afany de lucre que té com a objectiu accelerar el creixement i adopció de Linux al món empresarial i actualment és on treballa Linus Torvalds. Vaig parlar del futur del projecte GNOME i de la plataforma de desenvolupament Mono. El públic era europeu, força qualificat, i del món empresarial. Força interessant.

jordi | Friday 30 September 2005 - 1:28 pm | | Default | No comments

Innovació al món del programari a l'era d'Internet

Acabo de publicar un article que tracta de la innovació al món del programari. En concret, parla dels efectes que Internet i el programari lliure han tingut sobre la innovació. Hi ha gent com no para de repetir que el programari lliure no innova. Aquesta afirmació em sembla totalment falsa, especialment quan la meva feina del dia a dia és treballar a un grup de desenvolupment que introdueix regularment innovacions al món del programari lliure com estan fent molts altres des d'altres empreses o grups de voluntaris.

jordi | Saturday 24 September 2005 - 1:17 pm | | Default | Three comments

GNOME 2.12 Live CD en català

Ja està disponible la GNOME 2.12 Live CD en català. Es pot baixar des d'aquest lloc temporal (fitxer gnome-livecd-2.12-i386-ca-8.iso). En pocs dies es trobarà al seu lloc habitual.

La GNOME Live és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que permet tenir un tast del GNOME 2.12 des d'un CD-ROM live. Malauradament, hi ha algunes descripcions d'icones encara en anglès i la versió més recent de l'OpenOffice.org 2.0 en català no està inclosa, però tot el GNOME i la resta d'aplicacions es troben en català. Per la versió 2.14 de GNOME espero que acabem de tenir-ho completament en català. Ja n'estic treballant amb en Marcus Bauer.

jordi | Tuesday 20 September 2005 - 1:54 pm | | Default | No comments

Premi Nacional de Cultura

Avui he anat en representació de Softcatalà a recollir el Premi Nacional de Cultura. Aquest és el discurs que he pronunciat amb la seva recollida que vaig escriure amb les modificacions de la resta de membres de Softcatalà.
Softcatalà és una associació basada estrictament en el voluntariat que treballa per la normalització del català a les Noves Tecnologies. En nom de tots aquests voluntaris accepto aquest premi que ens honora profundament. Aquest premi el dediquem a tota aquella gent, d'arreu dels Països Catalans, que treballa diàriament i des del voluntariat, per a millorar la presència del català a la nostra societat.

El català a les noves tecnologies té una bona salut a Internet i al programari lliure, però la seva situació és encara molt precària en àmbits com els vídejocs, els DVD o la telefonia mòbil. Addicionalment, molts dels productes que hi ha en català no es fan servir. Només cal que aneu a qualsevol universitat o administració i veureu que en els seus ordinadors només s'utilitzen programes informàtics en altres llengües, però no en català, com caldria esperar. Aquest fet és greu perquè ja fa anys que existeixen versions equivalents d'aquests programes en català.

Només cal retrocedir una mica en la història recent per a adonar-nos que, si avui parlem en català, no és gràcies a cap institució, govern o empresa. Parlem en català gràcies a l'esforç de tota una nació que ha volgut ser fidel a la seva identitat col·lectiva, especialment quan les circumstàncies eren adverses.

En les nostres mans, les de tots, persones i institucions, està la possibilitat de millorar.

Moltes gràcies

jordi | Monday 19 September 2005 - 12:26 am | | Default | One comment

Temps de canvi a Novell

Vull començar dient que sóc empleat de Novell, i com a empresa que cotitza a borsa al Nasdaq estic sotmès a normes força estrictes de confidencialitat. Lògicament com paguen el meu lloguer, i els meus vicis que no són pocs, fa que la meva visió sigui lògicament subjectiva.  Com sabeu les empreses que cotitzen al Nadaq cada tres mesos fan públics els seus resultats. Els de Novell els podeu consultar també. Les coses no han anat gaire bé els últims mesos i tot sembla indicar que haurà reestructuracions. Durant un temps als EUA haurà rumors sobre el que passarà o deixarà de passar amb Novell. Sincerament, mentre no ens compri Sun jo estic tranquil.

Fa un temps Novell va fer una aposta estratègica apostant pel codi obert i Linux en concret. Va comprar Suse i després Ximian. De fet, aquest gir estratègic està documentat com a cas d'estudi a l'escola de negocis Harvard ja que en el seu moment i context va tenir el seu pes a la indústria. És important que a Novell li vagin bé les coses amb el programari lliure perquè és un cas d'una empresa que fa un gir estratègic cap al programari lliure venint d'una tradició de programari propietari. Aquest gir, si funciona, pot ser important als EUA per empreses similars a Novell com ara Computer Associates.

Novell avui en dia té molts desenvolupadors a projectes de programari lliure. Només a Mono som més 25 enginyiers a sou de Novell. També tenim gent a OpenOffice.org, OpenSuse, Beagle, iFolder, o els nombrosos desenvolupadors que té a GNOME, el nucli de Linux, Cairo, etc. Els analistes coincideixen en que Novell ha reforçar la seva aposta pel codi lliure. Em preocupa profundament que també recomanin retallar despesa amb I+D, quan precisament el que hauríem de fer es continuar fent I+D per crear nous productes. Això és basa amb la terrible idea de les empreses grans han d'invertir poc amb I+D, convertir-se en grans màquines de comercialització, i comprar el I+D a preu de saldo a empreses petites, que a més, no tenen el portfolio de patents de programari que tenen les grans. Quant la gent parla del que inverteix (a I+D s'inverteix no és fa despesa no siguem primitius) correlacioneu la informació amb la facturació de l'empresa i el seu benefici net...  Novell en fa força però no us espanteu del que fan els liders del mercat.

jordi | Saturday 17 September 2005 - 12:24 am | | Default | Two comments

PuntCat

S'ha aprovat el PuntCat. S'ha de felicitar als impulsors ja sense dubte ha estat un gran esforç. També recordar la reclamació original de l'Associació Domini CT i tota la tasca que es va fer durant anys. Gràcies a tots per la feina i esforç.

Dit això, cal demanar a PuntCat:

- Transparència. Fins ara el PuntCat ha rebut ajuts del govern que s'han gestionat de forma dubtosa. És un error pensar que la fi justifica els mitjans. El director executiu actual en Amadeu Abril fa un any en va dir que farien públiques els comptes. Crec que és necessari actuar amb transparència ja que s'està treballant amb diners públics i amb una quantitat considerable.

- Una bona gestió. Crec que tots tenim present el que ha succeït amb altres dominis propers, sense anar més lluny la mala gestió que s'ha fet del domini ES. Aprenguem dels errors d'altres.

S'apropen dies on el català i la Xarxa seran notícia. Sentirem gent que confonen la situació del català a les noves tecnologies amb el domini .CAT. El català continua tenint una presència precària a molts àmbits de les noves tecnologies (telefonia mòbil, vídeojocs, DVD, etc) i a Internet estem millor però tampoc és cap meravella. Crec que és un error fer discursos triomfalistes sobre la situació del català i cal ser realistes d'on som.

jordi | Friday 16 September 2005 - 11:25 am | | Default | No comments

Algunes administracions públiques podrien incomplir la LSSI a finals d'aquest any

Algunes administracions públiques podrien incomplir la LSSI (la llei de Serveis de Societat de la Informació i comerç electrònic) a finals d'aquest any. La LSSI en la seva disposició addicional cinquena diu textualment:

Disposición adicional quinta. Accesibilidad para las personas con discapacidad y de edad avanzada a la información proporcionada por medios electrónicos.

Uno. Las Administraciones públicas adoptarán las medidas necesarias para que la información disponible en sus respectivas páginas de Internet pueda ser accesible a personas con discapacidad y de edad avanzada, de acuerdo con los criterios de accesibilidad al contenido generalmente reconocidos, antes del 31 de diciembre de 2005.

Asimismo, podrán exigir que las páginas de Internet cuyo diseño o mantenimiento financien apliquen los criterios de accesibilidad antes mencionados.

Dos. Igualmente, se promoverá la adopción de normas de accesibilidad por los prestadores de servicios y los fabricantes de equipos y "software", para facilitar el acceso de las personas con discapacidad o de edad avanzada a los contenidos digitales.

Com podeu llegir marcant-se com a data limit el 31 de desembre del present any per adaptar les seves webs al criteris d'accessibilitat. La llei no contempla sancions per la qualcosa el seu incompliment no tindrà conseqüències greus però sense dubte es pot utilitzar per fer pressió moral i recordar de pas l'importància dels estàndards web.

jordi | Wednesday 14 September 2005 - 8:14 pm | | Default | No comments

Entrevista al Dossier Econòmic

El diari el Dossier Econòmic al seu número 379 (del 10 a 16 de setembre) ha publicat una entrevista que em van fer fa uns dies que aquí reprodueixo (les meves respostes en blau). Aquesta és la versió completa (es va publicar una versió reduïda de la mateixa).


Entrevista

El programari lliure lidera el mercat de les aplicacions de xarxa (servidors d'Internet) per a empreses, però en canvi no aconsegueix fer ombra a cap dels programes propietaris de l'entorn corporatiu de sobretaula. Quins inconvenients planteja el seu ús en aquest àmbit i què caldria fer per superar-los?

En l'entorn d'escriptori hi ha aplicacions com el navegador web Firefox que són molt populars, i altres com el paquet ofimàtic OpenOffice.org o el programa de retoc fotogràfic GIMP que es comencen a popularitzar. El programari lliure es troba davant de factors com el seu desconeixement, la resistència cultural al canvi, la manca de disponibilitat de certes aplicacions especialitzades, i encara arrossega un mite de que és difícil d'usar. Fa temps que s'està treballant en solucionar aquestes mancances, però el desenvolupament de programari i els canvis són lents.

Com es pot afavorir realment la implantació del programari lliure en l'àmbit empresarial si, segons l'estudi recent, "Criteris d'adopció en les tecnologies de la informació i la comunicació", a carrec de l'e-Business Center de l'escola de negocis IESE, el factor que determina en bona part l'adopció de les TI és el del propi entorn ("efecte ramat"), favorable en aquest cas a les solucions de programari propietari? Es pot lluitar contra això?

En termes generals dins de les PIME l'avanç és lent i depèn en gran mida que hi hagi un gruix d'empreses que donen aquest serveis i que a Catalunya ja s'està configurant. En les grans empreses la situació és millor: hi ha empreses que l'usen bé per directiva de l'empresa matriu o pròpia però el seu ús és més estès malgrat a vegades és puntual.

En quina mesura creu que el programari lliure juga amb desavantatge en front del propietari, en l'entorn corporatiu de sobretaula, tenint en compte l'escàs nivell de coneixements informàtics de la població espanyola, que segons l'estudi recent de la Fundació BBVA, "Les noves tecnologies i el creixement econòmic a Espanya", és la raó principal de la modesta influència de les TIC en el creixement econòmic espanyol?

El desconeixement informàtic no és el pitjor enemic ja que es pot solucionar amb una formació adequada. El que cal és un gruix d'empreses informàtiques grans i PIME que són competents en programari lliure i poden instal·lar, assessorar, i formar correctament. Ja està succeint. Moltes empreses tenen grans inversions fetes en llicències propietàries que no volen llançar. Per altra banda, moltes aplicacions lliures d'entorn empresarial com CRM (SugarCRM, Vtiger), ERP i semblants tot just s'estan començant a consolidar.

Què caldria fer per generalitzar l'ús del programari lliure en la societat? Quines receptes caldria aplicar per esquivar l'omnispresència del programari propietari (de Microsoft, bàsicament)? N'hi hauria prou amb introduir en l'escola primària la formació de nivell usuari en programari lliure? Quines dificultats planteja aquesta opció?

Més d'un 90% dels usuaris finals mai canvien el sistema operatiu que els ve de sèrie amb un PC nou. Mentre els usuaris no puguin escollir en llibertat quin sistema operatiu volen amb un nou PC (els famosos acords de fabricants de Microsoft) difícilment es podrà fer un canvi a gran escala. La introducció del programari lliure al món educatiu (incloent-hi la universitat) és un pas molt important. Crec que el programari lliure anirà avançat poc a poc però sense aturar-se en els propers anys tal com ha passat en els darrers anys.

Els defensors del codi obert acostumen a dir que la innovació es genera en bona part compartint coneixements, però la indústria en general sempre ha defensat el contrari, és a dir, l'explotació comercial de les patents com a font de recursos per continuar innovant. Com es poden conciliar aquestes dues posicions tan diametralment enfrontades, tenint en compte que és essencial per al món dels negocis la pervivència dels drets de propietat, en el context de la societat industrial? Pot canviar realment aquest estat de coses a partir d'ara, arran de la nova societat de la informació i el coneixement, caracteritzada per la irrupció d'Internet?

El marc jurídic actual no està preparat per les noves tecnologies i molt sovint es un fre al seu desenvolupament. Per exemple, la llei de drets d'autor sota la que es protegeixen els programes informàtics que diu que les obres passen al domini públic a partir dels 70 anys de la mort de l'autor. Imagineu quina utilitat tindrà el codi d'un programa després d'aquest temps? Iniciatives com la Creative Commons intenten buscar solucions ingenioses a aquests problemes.

Les patents de programari permeten que les empreses amb més recursos econòmics i legals estableixin barreres d'accés a les noves tecnologies minant la innovació d'altres empreses; augmenten innecessàriament els costos de desenvolupament de programari i creen una incertesa a les empreses desenvolupadores, ja que en qualsevol moment poden infringir una patent sense saber-ho. A més, les patents existents no revelen el codi font del programa, violant un aspecte essencial de la patentabilitat i la idea que la societat pugui beneficiar-se de la invenció.

Quines condicions objectives s'han de donar a Catalunya perquè prosperi un teixit industrial propi de caire informàtic? N'hi haurà prou amb el suport de l'Administració a la creació d'un clúster de programari lliure?

Crear un clúster és interessant però és una part molt petita d'un procés més complex. Primer és necessari unes universitats que preparin els nostres llicenciats perquè puguin competir amb garanties en un entorn tant canviant com el tecnològic i amb uns coneixements actualitzats. Els estudis d'informàtica a Catalunya han estat sempre massa teòrics i força desconnectats de la demanda del mercat. També s'ha de superar la manca de capital risc per empreses tecnològiques a diferencia dels EUA o altres parts d'Europa i la manca de tradició amb el desenvolupament de programari.

Quin paper ha d'assumir l'Administració pública en matèria de programari lliure i quins aspectes destacaria de la contribució de la Generalitat i més concretament de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, en aquest àmbit?

Crec que l'administració ha de jugar tres papers. Primer posar aquest programari a disposició de la ciutadania, crear recursos lliures, formació, etc. Penso que aquest aspecte s'ha començat a treballar bé. Segon, l'ús a la pròpia administració, és on les coses van més poc a poc. A finals d'any s'ha de començar el desplegament de Linux ha 80.000 ordinadors a Ensenyament Secundari i aquest serà un projecte important. De fet, en quant a nombre absolut de PC superarà a Linex en ensenyament a Extremadura que està instal·lat en 60.000 PC. I tercer, i molt important, garantir l'accés a l'administració amb qualsevol tipus de PC (Linux, Mac, etc) i fomentar els estàndards oberts. És injustificable que per exemple un lloc web només funcioni amb Interrnet Explorer, seria tant absurd com si per veure TV3 ens exigeixin un televisor d'una marca concreta.

jordi | Monday 12 September 2005 - 2:20 pm | | Default | No comments

Campanya pels drets civils: la retenció de dades no és la solució

L'organització EDRI (European Digital Rights) està organitzant una campanya de recollida de signatures contra la iniciativa de reforma del sistema de retenció de dades a Europa. Més informació al lloc web de la campanya i al Wiki que s'ha creat per la protesta.

És un tema molt important doncs pot convertir la legislació europea en una de la més invasives del món en l'esfera privada dels seus ciutadans. L'objectiu és obligar a les companyies telefòniques i als proveïdors d'Internet emmagatzemin totes les dades de tràfic (quines pàgines web visites, a qui envies correus electrònics…) dels seus clients durant períodes de fins a 4 anys i garantir als cossos de seguretat i d'intel·ligència d'Europa l'accés.

A continuació teniu traduit el text de la petició. L'he enviat a veure si el publiquen (actualització: ja l'han publicat):

La retenció de dades no és la solució!

Els ministres europeus de Justícia i la Comissió Europea volen emmagatzemar tot el tràfic telefònic i d'Internet de 450 milions d'europeus. Si et preocupa un pla així, et demanem que signis aquesta petició.

Què hi ha de dolent en la retenció de dades? La proposta de retenir les dades de tràfic revelarà qui ha estat trucant o enviant correus a qui, quins llocs web visita la gent i fins i tot on han anat amb els seus telèfons mòbils. S'ordenarà a les companyies telefòniques i als proveïdors d'Internet que emmagatzemin totes les dades de tràfic dels seus clients. La policia i les agències d'intel·ligència d'Europa tindran garantit l'accés a aquestes dades. Diverses propostes en competició actualment a Brussel·les parlen de períodes de retenció d'entre sis mesos a quatre anys.

La retenció de dades és una tècnica invasiva que interfereix amb les vides privades de 450 milions d'europeus. La retenció de dades és una política que expandeix les capacitats de vigilància d'una forma sense precedents. De forma simultània revoca moltes de les garanties dels instruments europeus en favor dels drets humans, com les directives de protecció de dades i la Convenció Europea dels Drets Humans.

La retenció de dades implica que els governs poden interferir amb la teva vida privada i les comunicacions privades sense importar si ets o no sospitós d'un delicte.

La retenció de dades no és una solució al terrorisme i als delictes!

Al juliol de 2005 el Parlament Europeu va adoptar un informe del membre del Parlament Alexander Alvaro sobre el pla de retenció obligatòria de dades. L'informe concloïa que la proposta era desproporcionada. Aquest informe també qüestionava la necessitat, efectivitat i els alts costos per a la indústria i els usuaris de telecomunicacions.

No hi ha investigacions desenvolupades enlloc d'Europa que demostrin la necessitat de crear semblants bases de dades a gran escala, contenint dades tan sensibles amb l'objectiu de lluitar contra el crim i el terrorisme.

Els atacs a Londres van ser atacs als drets humans. La protecció d'aquests drets humans importa més quan els governs i les societats s'enfronten a temps de crisis. La pitjor resposta possible seria posar en perill aquests drets curosament articulats amb una resposta inspirada en la por. Respondre amb vigilància massiva al terror acabaria sent un enorme èxit per als autors de semblants atacs: soscavar els nostres valors més fonamentals.

Què pots fer per a detenir aquest pla?

Si et preocupen els plans relacionats amb la retenció de dades, si us plau, signa la petició i alerta a totes les persones que puguis per a donar suport a aquesta campanya. Les signatures s'enviaran a la Comissió Europea i al Parlament Europeu.

Petició

Considero que:

- La retenció de dades és una eina invasiva que interfereix en les vides privades de tots;

- La retenció de dades personals de tots és una pràctica il·legal segons l'Article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans, ja que és desproporcionada;

- La seguretat aconseguida amb la retenció pot ser il·lusòria, ja que és possible que les dades de tràfics associats a una persona estiguin en realitat vinculats a una activitat portada a terme per una altra, o a un procés no relacionat amb les activitats d'aquest usuari;

- Els mitjans emprats per a aplicar aquesta política no són legítims, ja que alguns Estats membres que no han assolit aprovar aquesta política en els seus propis Parlaments estan tractant ara d'aconseguir la seva aprovació a través de la UE en nom de l'harmonització de polítiques europees i la cooperació internacional. Sol·licito a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que examinin la proposta de retenció de dades seriosament i que defensin la protecció dels drets humans, inclosa la privadesa, en aquests temps difícils.

Nom complet:
País:
Adreça electrònica:

En breus moments enviarem una petició automàtica per a confirmar la seva signatura a la seva adreça de correu.

jordi | Friday 09 September 2005 - 09:02 am | | Default | Three comments

10 anys del programa l'Internauta de Catalunya Ràdio

L'Internauta, de Catalunya Ràdio, va emetre per primer cop l'any 1995, convertint-se en el primer programa dedicat a Internet i a les noves tecnologies en el món de la ràdio en català. Des de llavors s'ha mantingut en antena i ha arribat sempre puntualment amb la cita amb els seus oients, presentat inicialment per en Jordi Vendrell, desaparegut el 2001, i posteriorment, i fins avui, per en Vicent Partal, que n'havia estat un estret col·laborador. Des de bon començament es va configurar la llista internauta, que va esdevenir un punt de trobada dels primers internautes dels Països Catalans.

Per l'Internauta han passat empresaris, entusiastes informàtics, polítics, periodistes, etc., que, a través de l'entrevista personal de cada setmana, han anat aclarint temes relacionats amb Internet i la Societat de la Informació. El 1998, en Quico Llach hi va ser entrevistat en directe des del Sonimag, sent aquesta la primera entrevista que ens van fer com a Softcatalà a la ràdio. A més de les entrevistes, el programa ha comptat amb la col·laboració d'en Joan Jofra, que ha anat desgranant puntualment l'actualitat informativa de la Xarxa.

Enguany, en el seu desè aniversari, l'Internauta torna als dissabtes a les tres de la tarda, la seva hora de sempre, després d'un temps en què s'ha emès la nit de diumenge a dilluns, incorporant com a novetat la seva emissió amb podcast.

A més de l'Internauta, altres espais en català sobre noves tecnologies que també s'han anat consolidant són "Game Over" d'Ona Catalana, "Versió original" de Catalunya Cultura, "Mallorca en Xarxa" d'Ona Mallorca, i "La Malla" de COM Ràdio. (si coneixeu cap altre programa feu-m'ho saber).

jordi | Thursday 08 September 2005 - 11:32 am | | Default | No comments

Organització de tallers previs a la GUADEC 2006 i dates finals de l'esdeveniment

Per als que no us hageu assabentat dels darrers canvis les dates finals de la GUADEC 2006 són del 29 maig a 31 de maig del 2006 amb disponibilitat de l'espai físic on es realitzarà el esdeveniment el dissabte 27 i el diumenge 28 de maig. Durant aquest cap de setmana anterior organitzarem tallers i altres activitats per als que ja hagin arribat així com per la gent que viu a prop d'on s'organitza l'esdeveniment (Barcelona i rodalies).

Tota l'informació de la GUADEC l'estem publicant al Wiki de la GNOME Foundation. També és interessant el memo de l'última reunió que s'ha fet. La millor manera de seguir el progrés de l'organització és apuntar-se a la llista local que hem creat o bé a la internacional.

Aquelles persones o organitzacions que tingueu interès en participar en els tallers que s'organitzaran el dissabte 27 i el diumenge 28 de maig amb tecnologies relacionades amb l'entorn GNOME us preguem que us doneu d'alta a la llista del projecte o bé que feu la vostra proposta al Wiki que hem creat per mantenir una llista de persones, organitzacions, i temàtiques que hi ha interès de desenvolupar en aquests tallers previs.

Ara mateix, ja hi ha tallers d'introducció a GNOME, Mono, GTK, traducció de GNOME al català, gràcies a la col·laboració de Mono Hispano, GNOME Hispano, Softcatalà i Torna't Mico. Esperem que aquesta llist s'ampliï amb els propers dies.

jordi | Wednesday 07 September 2005 - 09:08 am | | Default | No comments

Xerrada a Amposta sobre programari lliure i llengües minoritàries

El proper dissabte 10 de setembre a les 18h s'ha organitzat una jornada de programari lliure al Museu del Montsià, a Amposta, per commemorar el Dia del programari lliure (el Software Freedom Day). L'esdeveniment comptarà amb la participació d'en Jordi Perales que farà una introducció al programari lliure per a neòfits, jo parlaré de  programari lliure i llengües minoritàries i en Xavier de Blas farà un LinuxShow.

Més informació a la web dels Bernats pescaires. A Barcelona també s'estan organitzant esdeveniments per aquest dia.

jordi | Tuesday 06 September 2005 - 12:32 pm | | Default | No comments