Fosdem 2006

Diversa gent de Softcatalà anirem a la sisena trobada europea de desenvolupadors de codi obert  i programari lliure (FOSDEM 2006)  que es celebra a Brusel·les els dies 25 i 26 d'aquest Febrer. Si esteu per allà feu-me un correu. També estem organitzant una calçotada a Solivella pels col·laboradors de Softcatalà pel 4 de març.

A few people from Softcatalà (including myself) are going to be this year at FOSDEM. If you are interested in localisation, hacking Mono, GNOME or Abiword write me a mail.

jordi | Tuesday 31 January 2006 - 10:32 am | | Default | No comments

Printing support for System.Drawing

A few people have asked me about the System.Drawing.Printing work that I have been doing for Mono in the past two months and how to make it work. All of this work is in an early stage and it has only been tested in my personal printer.

The managed implementation lives in System.Drawing.Printing (see PrintingServices.cs, PrintingServicesUnix.cs and PrintingServicesWin32.cs). On Win32 we use the Win32 API to print and you do not need any additional software. It's pretty stright forward. On Linux, we use the Cairo 1.2 Postscript backend (in 1.0x is still pretty basic) and cups. To make the printing support work on Linux you need:

- Cairo 1.2 beta (cvs version, the most recent version)
- Mono 1.1.3 (or svn version)
- System.Drawing (svn version, the most recent version)
- Libgdiplus (svn version, the most recent version)
- Cups installed

Once you have all of this installed you have to apply this patch and rebuildlibgdiplus. This patch makes libgdiplus to use your installed version of Cairo 1.2 instead of the one provided with libgdiplus. Additionally, you also have to apply this small path to Cairo 1.2 to make a function that libgdiplus uses public. Once Cairo 1.2 is released (soon), the copy provided with libgdiplus will be updated and all of this will be more easy.

I have been hacking libgdiplus because it was only able to work with display surfaces and did not really had graphics unit or dpi support for other devices. I'm still working on many issues but if you find problems or you have suggestions feel free to contact me.  In System.Drawing, Samples, System.Drawing.Printing you have some small samples if you have to play with it.

Another thing that has to be done is to integrate the System.Drawing.Printing support with Managed.Windows.Forms to expose all of this functionality to SWF apps. However, the printing common dialog boxes have to be implemented first.

jordi | Friday 27 January 2006 - 1:28 pm | | Default | No comments

Entrevista a l'Escolta la Nit de Catalunya Ràdio

La propera matinada de diumenge a dilluns entre 4.00am i 6.00am al programa  Escolta la Nit de Catalunya Ràdio emetran una entrevista on parlarem de la tasca de Softcatalà i de la situació del català a les noves tecnologies.

jordi | Friday 27 January 2006 - 09:26 am | | Default | One comment

Reunió amb el PSC

Avui he tingut una reunió amb la diputada Lurdes Muñoz del PSC en representació de Softcatalà per tractar el tema de la propera proposta no de llei que es farà a l'Estat Espanyol per incentivar la introducció del programari lliure a l'administració. L'he fet arribar els punts que des de Softcatalà considerem que qualsevol iniciativa d'aquest tipus hauria de recollir:

- Garantir tecnologies de la llengua lliures en totes les llengües de l'estat (correctors, traductors, diccionaris, etc).

- Fomentar i garantir l'impuls i adopció dels estàndards oberts, en especial des de l'administració.

- Que el desenvolupament que es faci de programari a encàrrec de l'administració sigui sota llicència lliure.

- L'utilització preferent en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure sempre que sigui tècnicament viable.

- Fomentar la creació cultural de continguts lliures en totes les llengües de l'estat. La cultura no pot estar només en mans privades.

- Considerem estratègic l'introdució del programari lliure al sector educatiu (tant ensenyament primari/secundari com universitari)

- L'implicació de l'administració en la localització de programari en les llengües oficials de l'Estat.

- La responsabilitat de la CCRTV, en l'àmbit català, en la normalització del programari i la llengua.

Alguns d'aquests punts poden no tenir molt sentit si parlem des de l'Estat espanyol però era important comentar-los.

jordi | Thursday 26 January 2006 - 2:14 pm | | Default | Two comments

Més d'un 20% d'usuaris a Europa fan servir Firefox

Segons un estudi realitzat per l'empresa francesa Xiti el navegador Firefox  es utilitzat per més un 20% d'usuaris a Europa. L'estudi es basa en amb una mostra de 32.5 millions de visites que van ser analitzades durant el transcurs del dia 8 de gener del 2006.

Finlàndia amb un 38.4% d'usuaris, Eslovènia amb un 35.5%, i Alemanya amb un 30.4% son els tres estats europeus amb un índex més alt d'ús del navegador Firefox segons aquest estudi.

La comunitat Firefox a través de iniciatives com SpreadFirefox ha realitzat tot un seguit d'accions per augmentar-ne la seva difusió: cartes recomanant-ne el seu ús a escoles i empreses, col·lectes per incloure anuncis a mitjans, o material per explicar-ne la seva funcionalitat a usuaris nouvinguts.

Al web de Softcatalà els usuaris de Firefox estaven a desembre passat al volant del 16% i els de Mozilla sobre un 33%.  Els programes del projecte Mozilla traduïts al català, incloent-hi Firefox, es poden baixar des del web de Softcatalà, on s'hi pot consultar molta informació quant a aquest projecte, així com trobar-hi ajuda, connectors addicionals, i referències a altres llocs d'interès, com ara Mozilla Europa.

jordi | Wednesday 18 January 2006 - 11:13 am | | Default | No comments

Llibre: Futuro Presente

He acabat avui el llibre Futuro Presente (edicions Deusto): el futur es atrevir-se avui. Escrit per Alfons Cornella i amb il·lustracions de Sergi Rucabado. Es tracta d'un recull de 101 idees per entendre les properes dècades que s'han anat publicat en els darrers mesos a través d'Infonomia.

Cada idea s'exposa en una pàgina i ve acompanyada d'una il·lustració que expressa la seva idea, és a dir, usant la imatge per sintetitzar la idea. Aquestes idees són fruit de la lectura i anàlisis de centenars d'articles, revistes, i llibres. Personalment divideixo aquestes 101 idees en: idees que ens expliquen tecnologies que seran importants o ja estan sent importants i  tendències socioeconòmiques (pagar pel temps, infoxicació, moneda social, etc) que estan fent canviar el nostre entorn.

Entre les idees que m'han agradat destaco la combinació de diferents disciplines per aconseguir productes i idees innovadores quelcom que ja està succeint avui en dia en molts camps. Interessant la critica que es fa al sistema de patents, a la desconnexió de l'empresa pels temes socials, i al sistema universitari actual.

Un recull de idees innovadores que poden inspirar el nostre a dia dia i donar-nos nous punts de vista en aquest món de canvis ràpids que ens han tocat viure.

jordi | Monday 16 January 2006 - 4:36 pm | | Default | One comment

La GUADEC se celebrarà del 24 al 30 de juny a Vilanova i la Geltrú

Com sabeu, la GUADEC és la conferència europea d'usuaris i desenvolupadors de GNOME. Finalment se celebrarà del 24 al 30 de juny a Vilanova i la Geltrú. Estem ja escalfant motors i us convidem a participar-hi:

- Difoneu: http://beta.guadec.org

- Comenteu: http://beta.guadec.org/forum

- Dissenyeu: http://beta.guadec.org/contest

- Converseu: #guadec a irc.gimp.org

- Aprofondiu: http://live.gnome.org/GnomeWeb

- Involucreu-vos: http://mail.gnome.org/mailman/listinfo/guadec-list

Sou tots benvinguts i benvingudes!

jordi | Saturday 14 January 2006 - 3:59 pm | | Default | No comments

Observacions sobre el nou servei el Missatger de la La CCRTV

Avui s'ha anunciat un nou servei de missatgeria instantània, el Missatger, per part de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Vull fer, algunes observacions que em semblen importants:

- El programa lliure Gaim (el qual han personalitzat per fer el Missatger) està alliberat sota la llicència GPL. El Missatger té canvis i millores (en concret als fitxers gaim.exe i al gaim.dll) que s'haurien de fer públiques per respectar l'acord del programa. Si no es fa així, estem davant d'un clar cas de violació de la llicència GPL, la qualcosa no cal dir és greu.

- No és cert el que diu a la web del Missatger "L’únic totalment en català". El propi Missatger és una personalització del Gaim que fa més de dos anys que està en català. No només això sino que existeixen altres opcions lliures de fa força temps també en català.

- No entenc perquè no es proporciona també una versió per GNU/Linux ja que el programa és mutlitplataforma, o com a mínim les instruccions necessàries per el Gaim original sota aquest servei.

- Durant la instal·lació del programa es mostra la llicència GPL en català que malauradament no té cap validesa legal (la única versió que té validesa és l'anglesa tal com diu la mateixa llicència). Es convenient incloure la llicència original en anglès tot seguit, com fa Softcatalà i molta altra gent que empaqueta programari lliure, si el que es preten és informar inequívocament dels termes de la llicència.

Està força bé que la gent faci servir programari lliure per als seus serveis però respectant mínimament les condiccions establertes. Penso que la comunitat catalanoparlant espera propostes que aportin nou valor afegit a les opcions actuals no només personalitzacions.

Crec que aquestes errors s'haurien de corregir i no crec que sigui difícil fer-ho. Tot això ve després del servei 3alacarta, que va portar polseguera, també tingués problemes greus. Passat el temps, tampoc s'han solucionat. A veure si aquest cop hi ha més sort.

Actualització: 16/01/2006 en Joan Vinyeta m'informa que la gran majoria d'aquests problema s'han solucionat. M'en alegro força.

jordi | Friday 13 January 2006 - 12:33 pm | | Default | Nine comments

L'opinió de Noam Chomsky sobre la propietat intel·lectual

Durant una conferència al març del 2005 a la universitat de Washington State el intel·lectual Noam Chomsky va ser preguntat sobre el paper de la propietat intel·lectual. M'he permès fer una traducció de la seva resposta. Na Vandana Shiva té un llibre molt interessant anomenat ¿ Proteger o expoliar ? Los derechos de propiedad intelectual on es desenvolupen amb força profunditat aquests punts de vista i el paper de l'Organització Mundial del Comerç.
La propietat intel·lectual. Pensa que és un component integrant de les llibertats personals o un perjudici? I quin lloc té la propietat intel·lectual en el món públic i en l'acadèmic?

És una pregunta molt interessant. Té una història interessant. L'Organització Mundial del Comerç, la trobada de l'Uruguai que va establir la imposició de l'Organització Mundial, ha anomenat un "acord de lliure comerç". És, de fet, un acord altament proteccionista. Els EUA s'oposen fortament al lliure comerç, com ara els líders empresarials hi estan oposats,  tal i com estan també estan oposats a una economia de mercat.

Una part crucial de la trobada de l'Uruguai de l'OMC, NAFTA, i la resta d'ells, és el (què s'anomenen) drets de propietat intel·lectual. El que de fet vol dir drets que garanteixen el poder de monopoli a les tiranies privades.

Prenguem, diguem, una corporació farmacèutica. La majoria de la recerca i desenvolupament seriosa, la part dura d'això, es finança públicament. De fet, gran part de l'economia ve de la despesa pública a través del sistema estatal, que és la font de molta de la innovació i desenvolupament. Vull dir ordinadors, la Internet. Repassi tot el ventall, tot ve del sistema estatal principalment. Hi ha recerca i desenvolupament en el sistema empresarial, una mica, però està enfocat principalment al màrqueting. I el mateix és cert per als medicaments.

Una vegada que les empreses es beneficien del sistema públic que paga els costos i que pren els riscos, volen monopolitzar el seu benefici. I els drets de propietat intel·lectual, no estan per a petits inventors. De fet, la gent fent la feina a les corporacions, no obtenen res de tot això, com podria ser un dòlar si inventen alguna cosa. Són les tiranies corporatives que estan fent els beneficis, i volen garantir-los.
     
L'Organització Mundial del Comerç ha proposat nous drets de propietat intel·lectual avançats, drets de patents, que volen dir drets d'establiment de monopolis de preus, molt més encara qualsevol altre sistema que existia en el passat. De fet estan dissenyats no solament per maximitzar  el sistema de monopoli de preus, i el benefici, però també per evitar el desenvolupament. Això és força important. L'OMC regula les patents de producte. Utilitzades per patentar un procés, però no el producte. Que vol dir que si algun home llest podria imaginar una millor manera de fer una cosa, ho podria fer. Volen bloquejar aquesta possibilitat. És important bloquejar desenvolupament i progrés, per assegurar els drets de monopoli. Així ara tenen patents de producte.

Bé, si dones un cop d'ull, diguem, a la història d'EUA. Suposem que les colònies després d'independència haguessin estat forçades a acceptar aquest règim. Sap què estaríem fent nosaltres ara? Bé, primer de tot hi hauria molt pocs de nosaltres aquí. Però aquells de nosaltres que seriem aquí estaríem seguint el nostre avantatge comparatiu i exportant peix i pell. Allò és el que els economistes ens diuen, i està bé. Segueixi el seu avantatge comparatiu. Allò era el nostre avantatge comparatiu. Naturalment no hauríem tingut una indústria tèxtil. Els teixits britànics eren de lluny més barats i millors. De fet els teixits britànics eren més barats i millors perquè la Gran Bretanya havia aixafat fabricants tèxtils superiors irlandesos i indis i havia robat les seves tècniques. Així esdevenen el fabricant tèxtil preeminent, per força naturalment.

Els EUA mai no haurien tingut una indústria tèxtil. Vaig créixer al voltant de Massachusetts, la única manera que es podia desenvolupar aquesta industria era amb tarifes extremadament altes que protegien indústries dels EUA inviables. Així la indústria tèxtil es desenvolupava, i allò té es trasllada a unes altres indústries. I així continua.

Els EUA mai no haurien tingut una indústria siderúrgica. Una altre cop la mateixa raó. L'acer britànic era de lluny superior. Una de les raons és perquè van robar tècniques índies. Els enginyers britànics anaven a l'Índia per assabentar-se de les millors tècniques de fabricació d'acer al segle XIX. La Gran Bretanya dirigia el país per força, així podrien prendre el que sabien. I desenvolupen una indústria siderúrgica. I els EUA imposaven tarifes extremadament altes, també implicació governamental massiva, a través del sistema militar com és normal. I els EUA van desenvolupar una indústria siderúrgica. I així continua fins els nostres dies.    

A més, això és cert de cada societat desenvolupada. Això és una de les veritats més conegudes de la història econòmica. Els únics països que es van desenvolupar són aquells que seguien aquestes tècniques. Aquells que no eren capaços... Hi havia països que van ser forçats a adoptar "lliure comerç" i "liberalització": les colònies, i van ser destruïts. La divisió entre el primer i el tercer món és realment quelcom que succeeix des del segle XVIII.

Bé, per això estan els drets de propietat intel·lectual. De fet hi ha un nom per a això en la història econòmica. Friedrich List, l'economista polític alemany famós al segle XIX, que estava basant-se de fet en Andrew Hamilton, ho anomenava "clavar puntades de peu a l'escala". Primer s'utilitza el poder estatal i la violència per desenvolupar-se, llavors es clava puntades de peu a aquells procediments de manera que una altra gent no pugui fer el mateix.

La propietat intel·lectual té molt poc a veure amb la iniciativa individual. Vull dir, Einstein no tenia cap dret de propietat intel·lectual sobre la teoria de la relativitat. Ciència i innovació són fetes per gent que està interessada en això. Aquesta és la manera en què la ciència funciona. Hi ha un esforç en anys molt recents per comercialitzar-ho, com es comercialitza tota la resta de coses. Així hom no ho fa perquè és excitant i desafiant, i vol esbrinar alguna cosa nova, i vol que el món se'n beneficiï. Ho fa perquè pot guanyar alguns diners. Vull dir... bé vostès poden fer el seu propi judici sobre el valor moral. Penso que és extremadament empobridor, però també destructiu d'iniciativa i desenvolupament.

I els beneficis no tornen als inventors individuals. És un tema molt ben estudiat. Prengui'n un que està realment ben estudiat, amb el MIT implicat: les màquines controlades per ordinador, un component molt fonamental de l'economia. Bé, hi ha un molt bon estudi d'això per David Nobel, un economista polític cabdal. Que assenyala i descobreix que les tècniques eren inventades per alguna persona a títol individual, treballant al seu garatge en algun lloc, penso, a Michigan. De fet, quan el departament d'enginyeria mecànica de MIT s'assabentava d'això, ho agafen i ho desenvolupen i ho estenen, etcètera. I llavors les corporacions entraven i els recollien d'ells la tècnica, i finalment es convertia en una part bàsica d'indústria dels EUA. Bé, què passava amb la persona que a títol individual que l'inventava? Probablement està encara el seu garatge a Michigan, o on sigui que és. I això és molt típic.

No penso que tingui  gaire relació amb la innovació o independència. Ha de veure en protegir les concentracions de poder, que principalment aconseguia el seu poder com a regal públic, i assegurar-se que puguin mantenir i expandir el seu poder. I aquests són mecanismes altament proteccionistes i no penso... Realment, cal tirar-ho coll avall. No tenen cap sentit econòmic o d'altre mena.

Quin paper pensa que haurien de jugar les institucions acadèmiques i públiques?

Bé, no penso que haurien de jugar cap paper. (Aplaudiments) Però, des de 1981 hi ha una esmena que donava el dret a les universitats per patentar invencions que venien fora de la seva pròpia recerca. De fet allò és una mena d'acudit. Vull dir, que res no ve fora de la pròpia recerca de la universitat. Ve del finançament públic. Així és com pot funcionar la universitat. Així és com funcionen els seus projectes de recerca. El sistema està establert per socialitzar els cost i riscos al sistema públic, i llavors dins d'aquell context, sí, al seu laboratori de biologia que pot inventar alguna cosa. Però no penso que les universitats l'haurien de patentar. Haurien d'estar treballant per al bé públic. (Aplaudiments) I allò significa que hauria d'estar disponible al públic.

Moltes gràcies

jordi | Wednesday 11 January 2006 - 11:34 am | | Default | No comments

Copilandia: una illa lliure de propietat intel·lectual

Aquests dies des del 28 de desembre del 2005 fins demà 8 de gener del 2006 ha estat ancorat a la riba del riu Guadalquivir a Sevilla un vaixell amb l'exposició Copilandia: una illa lliure de propietat intel·lectual.

Dins d'aquest espai s'intenta explicar les limitacions que imposa l'actual llei de propietat intel·lectual als creadors de continguts tradicionals i digitals. La trobada ha comptat amb la col·laboració de un gran nombre d'artistes copyleft que han participat en debats i conferències i han facilitatat les seves obres perquè siguin transformades i copiades sense limitacions.

Copilandia és la continuació d'un projecte del col·lectiu presentat a Bilbao en 1995 (La illa del copyright). L'esdeveniment va comptar amb un concert d'obertura a càrrec Chigate, Moakara i El col·lectiu de Música Solidària i els discjockeys Collita, Yuca, Bala, Tijera i Alógeno. Esperem que algun dia puguin venir pels nombrosos ports del Principat i no haguem d'anar tant lluny per veure'ls.

jordi | Saturday 07 January 2006 - 10:35 am | | Default | No comments

Proposta de correccions per a l'OpenOffice.org en català

Avui he enviat a l'arbre SVN de l'OpenOffice.org en català la meva proposta de correccions. Tot sembla indicar que aquestes correccions entraran a la versió final de l'OpenOffice.org 2.02

jordi | Sunday 01 January 2006 - 2:47 pm | | Default | No comments