Presentació de l'edició en paper del llibre: Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just

L'Escola d’Administració Pública de Catalunya es complau a convidar-vos a l’acte de presentació del llibre "Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just" de Jordi Mas i Hernàndez

Presidirà l'acte Rut Carandell, directora de l'Escola, i hi intervindran:

Oriol Ferran, ex-secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació
Jordi Bosch, Secretari General de Governació
Alfons Cornella, fundador i president de Zero Factory i Infonomia
Jordi Mas, autor del llibre i coordinador general de Softcatalà

Dia i hora
Dijous 4 de maig de 2006, a les 12.30 h

Lloc

Escola d’Administració Pública de Catalunya
C/ de Girona, 20 - 08010 Barcelona

Confirmeu, si us plau, la vostra assistència al tel. 93 567 23 87 o a l’adreça electrònica publicacions.eapc@gencat.net

Aquesta edició, com totes les demes que he fet, es troba lliberada sota llicència Creative Commons i podeu baixar-ne una còpia des d'aquí mateix. Conté una actualització d'almenys un 20% dels continguts respecte a la versió en català que es va publicar fa un any. El llibre s'emmarca en una col·leció que té l'Escola d’Administració Pública de Catalunya i que va començar amb l'edició del llibre Innovar x Internet. Manual per a innovar serveis per Internet de'n Jordi Graells.

Després de més d'un any de buscar editor per la versió en català finalment el meu llibre sobre programari lliure veu la llum. Bé, si publicar en català ja és difícil, temes de Societat de la Informació encara són més, i per últim, encara més encara si ho voleu fer amb una llicència Creative Commons. Actualment, la traducció en gallec està ja finalitzada i estem també en el procés de buscar-ne un editor.

Per últim, vull agrair a tothom que ha fet possible l'obra citant directament l'últim paràgraf del prefaci:
Agraeixo sincerament a Carme Jané i Quico Llach el seu esforç en la revisió de les nombroses versions d’aquest llibre, i que aconseguissin que la versió final tingui una soltesa i una flexibilitat a què mai no podria haver arribat per mi mateix. A Malcom Bain, Xavi Caballé, David Megías, Jesús Corrius, Òscar del Pozo, Daniel Luque Font, Javier Candeira, Quim Gil i Carles Mateo per la revisió de l’original i per les seves aportacions, d’allò més valuoses en tots els casos, i sense les quals aquest llibre no seria el que és avui. També vull agrair a Alfons Cornella, Jordi Graells, Carlos González, Rut Carandell i Raimon Alamany la seva confiança, que ha estat clau perquè aquesta edició en català de l’obra es materialitzés. Finalment, agraeixo també a Mario Luis Teza la idea del títol de l’obra.

jordi | Friday 28 April 2006 - 3:37 pm | | Default | No comments

Les polítiques de Societat de la Informació a debat al Parlament de Catalunya

Durant els últims dies al Parlament de Catalunya s'ha estat debatent sobre les polítiques actuals en quant a Societat de la Informació (en part per la moció de CiU sobre la política en matèria de societat del coneixement, tram. 302-00169/07). En concret, s'ha parlat de telecomunicacions, presència del català a les noves tecnologies i extensió i ús del programari lliure a l'administració.

En resposta a la pregunta sobre les accions fetes els darrers dos anys per a promoure l'ús del català com a llengua de treball a les grans empreses en Miquel Pueyo de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya respon:
En l'àmbit de les tecnologies de la llengua, l'objectiu prioritari és posar eines lingüístiques a disposició de la ciutadania i de les empreses, especialment, traductors automàtics, un corrector gramatical, eines que facilitin la cerca d'informació a Internet en català i recursos lingüístics que facin possible el desenvolupament d'aplicacions de la veu en català. Concretament, l'any 2006 estem treballant per enllestir:

• Traductors automàtics català-castellà-català, català-aranès-català, castellà-aranès-castellà, català-anglès-català, català-francès-català, accessibles des del web de la Generalitat a tots els ciutadans i ciutadanes amb unes prestacions bàsiques.

• Corrector gramatical desenvolupat en codi obert i accessible als ciutadans i ciutadanes. Serà compatible amb diversos processadors de textos i amb aplicacions de correu electrònic, tant de programari de propietat com de programari lliure. Actualment no hi ha cap corrector gramatical amb bones prestacions i que sigui multiplataforma, i se n'ha de fer el desenvolupament.

• Banc d'enregistraments de veu en català que es podrà posar a disposició de les empreses que fan aplicacions de veu (per a telefonia, per exemple), perquè puguin oferir-les també en català. Es tracta d'un projecte que es desenvoluparà amb la col·laboració del centre de recerca TALP (Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla) de la Universitat Politècnica de Catalunya.

• Traductors automàtics català-francès-català, català-aranès-català i castellà-aranès-castellà, disponibles al web de la Generalitat.
Cal mencionar que els traductors automàtics no seran lliures (quelcom impossible amb la dotació que s'ha donat al pressupost del concurs) tal com faria pensar el compromís adquirit en aquest àmbit pel govern actual a través del Pacte del Tinell en aquesta matèria.

En resposta a la pregunta formulada pel grup CiU sobre el coneixement d'ús de paquets de programari lliure com a mèrit en la contractació de personal en l'Administració en Joan Carretero, ex-Conseller de Govern i Administracions públiques respon:
És per això que el tribunal o òrgan de selecció del procés selectiu corresponent haurà de valorar com a mèrit la formació i perfeccionament o l'experiència professional adquirida relatius a l'ús o instal·lació de software lliure en el cas que, en exercici de la funció qualificadora que li es pròpia, ho consideri rellevant per la seva relació amb les tasques a desenvolupar en els llocs convocats.
El que bàsicament indica que actualment no ho és de forma explícita.

Durant el ple de parlament del 6 d'abril en relació a l'expansió del programari lliure a l'administració la diputada Teresa Serra i Majem del PSC comenta:
Quant a l'ús del programari lliure a l'Administració catalana, en aquest tema reconec, diputat, que no s'ha dut a terme el plantejament inicial ni amb l'empenta amb què s'havia plantejat inicialment. De totes maneres, s'ha actuat amb prudència, cosa que agraïm també des del Govern. S'ha fet na prova a la Secretaria, que sembla bastant exitosa, i en paral·lel es posa en marxa, a partir del mes d'abril, la xarxa pilot de telecentres de programari lliure, amb un pressupost de 450.000 euros.
Opinió que coincideix amb el diputat Lluís Postigo i Garcia d'Iniciativa Verds:
..sobre el balanç de l'evolució de l'ús del programari lliure a l'Administració catalana, miri, fins i tot li puc arribar a reconèixer que potser el balanç a hores d'ara és una mica pobre, en tot cas. Però tampoc no s'ha d’amagar que s'ha fet ja una primera prova, que ha tingut èxit, que hi ha una previsió, i en tot cas el que faríem des d'aquí també és emplaçar el Departament perquè la tiri endavant i sigui una realitat al més aviat possible.
En referència a l'estat de les Telecomunicacions el diputat Santi Rodriguez i Serra del PPC exposa:
Pel que fa al sector de les telecomunicacions, aspectes «positius», entre cometes: positiva la vinguda de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, però que no ha significat absolutament res de nou per a Catalunya, ni la vinguda de noves empreses de telecomunicacions, ni un reforç del sector; al contrari, el que està passant és un procés de desaparició d'Auna, Ono ara, de Barcelona cap a Madrid, per una banda, i el que està fent també és, fruit segurament de les indecisions del Govern, sembrar dubtes sobre el futur d'Al-pi. Jo no sé si el futur d'Al-pi l'acabaran resolent, segurament, en el Govern amb alguna d'aquestes votacions que ens han anunciat, perquè sembla que hi han opinions diverses dintre el Govern respecte del futur d'aquesta empresa de telecomunicacions.
Afirmacions a la quals la diputada Teresa Aragonès i Perales d'ERC contesta al seu torn:
explicar com està l'Ens Gestor d'Infraestructures, que ja està constituït, que ja té el seu pressupost, que vostè aquí va tenir ocasió de discutir-lo quan vam aprovar els pressupostos, a finals del curs passat, de la Generalitat, i vostè sap que hi han 20 milions per desenvolupar l'Ens Gestor aquest any, i a més a més sap que el pressupost global és de més de 500 milions d'euros.
Molt d'aquest debat correspon a la polítiques del DURSI en aquests àmbits. Precisament aquesta conselleria acaba de canviar de conseller d'en Carles Solà a Manel Balcells, quelcom que deixa a l'expectativa de com evolucionaran aquestes polítiques. Jordi Bosch actual responsable del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) de la Generalitat passarà a Secretari General de Governació i Oriol Ferran, fins ara Secretari del STSI, deixarà en breu el càrrec.

Referències

Butlletí oficial, 11 d'abril
http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf

Ple del Parlament, 6 d'abril
http://www.parlament-cat.net/activitat/dspcp/transcripcions/transt.pdf#page=114

jordi | Wednesday 26 April 2006 - 12:22 pm | | Default | No comments

Arranca Gnome.cat

Des d'ahir ja està disponible el domini gnome.cat. La idea és que aquesta web reculli informació, tutorials i esdeveniments de la comunitat catalanoparlant del GNOME i ajudi coordinar esforços per popularitzar aquest entorn d'escriptoris entre usuaris.

De moment,  hi ha unes pàgines bastant bàsiques que contenen una mica d'informació i alguns enllaços per obtenir més informació. Malgrat molts usuaris del GNOME ens coneixem tenim previst durant el transcurs de la GUADEC consolidar un grup com a tal que es reuneixi regularment i participi en esdeveniments per apropar GNOME als usuaris.

Si voleu fer propostes o projectes relacionats amb el GNOME podeu usar la llista local de GUADEC que estem fent servir per coordinar esforços per organitzar aquest esdeveniment i conèixer-nos tots una mica més. Una de les idees que s'estan treballant és organitzar una GUADEC-ca dins de la GUADEC d'enguany,  donar-li una continuitat anual, i que serveixi per reunir a la comunitat catalanoparlant de GNOME cada any.

jordi | Tuesday 25 April 2006 - 12:14 am | | Default | Two comments

Enron: The Smartest Guys in the Room

Enron: The Smartest Guys in the Room és un impressionant documental (de l'estil StartUp.com) sobre el que va ser el primer escàndol financer de grans dimensions als Estats Units, que als pocs mesos vindria seguit per WorldCom (també als Estats Units) i Parmalat a Itàlia (que es va declarar en bancarrota al 2003).

Abans de que es descobrís el frau massiu Enron era la setena empresa més gran als Estats Units, tenia un valor aproximat de 70 bilions americans de dòlars i va ser l'empresa amb contribuccions més grans a la campanya electoral de George Bush. Amb els anys previs a la descoberta del frau massiu Kenneth Lay, Jeffrey Skilling van cobrar més de 300 i 66 milions de dòlars en bonus. El director financer és calcula en va treure més de 60 millions entre bonus i desviament de fons.

Jeffrey Skilling va ser el CEO que va dur l'empresa en els anys dels fraus. En el procés d'admissió a la Harvard Business School al ser preguntat "Are you smart?" va contestar "I'm fucking smart". A Enron va imposar una cultura molt agressiva, incloent-hi la renovació del 15% dels empleats cada any, és a dir, fer fora al 15% dels empleats que no passessin el procés de revisió i tornar a contractar de nous. La seva cultura va associar èxit amb grans bonus i rendibilitat ecònomica per sobre de tot.

El frau d'Enron va tenir com a conseqüència la pèrdua d'uns 20.000 llocs de treballs directes, el frau de més de 2 bilions de dòlars en pensions (incloent-hi els dels propis empleats d'Enron), i finalment, el col·lapse d'Arthur Andersen (en aquell moment una de les 5 consultores més grans del món). Arthur Andersen va condemnada al 2005 per obstrucció a la justícia i es calcula que va destruir més d'una tona de documentació sobre Enron.

Enron va escollir Califòrnia com a mercat desregulat de proves d'energia elèctrica. Enron va analitzar la legislació i va trobar forats per posar els seus interessos per davant dels de l'Estat de Califòrnia que van contribuir fortament a la crisis energètica de Califòrnia. Les estratègies d'Enron incloien desconnectar les plantes de producció o exportar electricitat per fer pujar el preu i llavors vendre kilowats. Enron va guanyar més de 2 bilions de dòlars a Califòrnia i la crisis va costar més de 30 bilions de dòlars a Califòrnia, i es va finalitzar quan els preus es van tornar a regular.

El frau massiu es va aconseguir quan van obtenir permís per incloure projeccions de beneficis al compte de resultat i amb una xarxa d'empreses externes on diluïen els deutes. Enron va representar un shock en la cultura corporativa americana va que el frau s'havia aconseguit amb el coneixement dels directors, bancs, consultores i advocats.

Enron: The Smartest Guys in the Room és l'història de gent molt ambiciosa sense valors, dels efectes del lliure mercat i la desgularització, del poder de els empreses sobre els polítics i el govern. Recentment, s'ha estrenat Syriana, que malgrat ser una pel·lícula de ficció, tracta de forma molt interessant el lindar entre els interessos de les empreses i governs i l'influenciabilitat dels mateixos als Estats Units.

jordi | Friday 21 April 2006 - 11:26 pm | | Default | Three comments

La Generalitat edita un CD-ROM amb programari en català

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha produït una nova edició del CD-ROM de programari titulat "Programari en català. Perquè el teu ordinador parli com tu". Concretament, se n'han fet 300.000 unitats a distribuir entre diverses publicacions en català, entre altres canals de distribució com ara la Xarxa de Telecentres de Catalunya.

El CD-ROM es podrà trobar encartat a Descobrir Catalunya (24 d'abril), Sàpiens (24 d'abril), Nat (24 d'abril), Presència: amb El Punt (30 d'abril), Segre (30 d'abril), Regió 7 (29 d'abril), El 9 Nou (28 d'abril), El 3 de Vuit (28 d'abril) i Diari de Sant Cugat (27 d'abril), Avui (30 d'abril), Enderrock (2 de maig)  i El Temps (2 de maig).

Aquesta iniciativa, que enguany ha comptat amb el proveïment de programari per part de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Interactiva (CCRTVi), Google, Microsoft, PalmCAT i Softcatalà, s’emmarca en la política del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per normalitzar la nostra llengua en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Continguts del CD-ROM:

GNU/Linux
Firefox 1.5.0.1 (navegador)
Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic)
OpenOffice.org 2.0.2 (ofimàtica)
spell (corrector ortogràfic)

Mac OS
Firefox 1.5.0.1 (navegador)
Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic)
Nvu 1.0 (editor web)

Palm OS
DB (base de dades)
Weasel Reader (lector de documents)
SiEd (editor de textos)
Plucker Viewer (visor web)
Plucker Desktop per a Windows (adaptador de pàgines web)
Memòria (joc de taula)
fDic (diccionari de mots encreuats)
VfsBackup (copiador de seguretat)
Plogit (gestor de blocs)
Cultura lliure (llibre del creador de Creative Commons)
Solitari (joc de taula)
Fuel (gestor de despeses de vehicles)
rfTidy (gestor de contactes)

Windows
Firefox 1.5.0.1 (navegador)
Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic)
OpenOffice.org 2.0.2 (ofimàtica)
Gimp 2.2.8 (editor d'imatges)
AbiWord 2.4.3 (editor de text)
Nvu 1.0 (editor web)
Gaim 1.5 (missatgeria instantània)
7-Zip 4.32 (compressor de fitxers)
Opera 8.01 (navegador)
Salt 3.0 (traductor/corrector de text)
Inkscape 0.43 (editor d'imatges)
SeaMonkey 1.0 (navegador/gestor correu/editor web...)
El Missatger (missatgeria instantània)
Picasa (gestor/editor d'imatges)
Interfície en català per al Windows XP
Interfície en català de l'Office 2003 Edition
Microsoft SMS Sender (comunicació SMS)
Microsoft Calculator Plus (calculadora/conversor)

El CD dóna dreta una oferta de registre de domini .cat a 7€ per un any. També s'inclouen explicacions de com prevenir riscos per a la salut en l'ús d'ordinadors, què és la Xarxa de Telecentres de Catalunya, com configurar la pàgina inicial del teu navegador en català i moltes coses més, com ara llibres sobre programari i cultura lliure per quan deixis l'ordinador.

Tal com comenta en Jesus Corrius al seu bloc la inclusió de l'OpenOffice 2.02 beta en català (malgrat vam recomanar que no s'inclogues ja que té importants errades encara i no està acabada) ho considero irresponsable. Per rematar el nyap, s'inclòs una versió no catalana sobre la qual s'ha d'aplicar el paquet d'idioma en català, quan l'OpenOffice.org té la instal·lació completament en català.

Publicat com a notícia a Softcatalà

jordi | Thursday 13 April 2006 - 11:29 pm | | Default | No comments

Llibre: Does It matter?

Al maig del 2003 la Harvard Business Review publicà un article sota el títol does IT matter? (Són les tecnologies de la informació importants?) escrit per en Nicholas G. Carr que va provocar un intens debat sobre el paper de les Tecnologies de la Informació al món de l'empresa. Avui en dia la despesa de les empreses en tecnologies de la informació és de prop 1 bilió (10 elevat a la 12) en tecnologies de la informació, programari i serveis (sense contar comunicacions). Aquest llibre del mateix autor intenta aprofundir en les idees que va iniciar amb aquest ja clàssic article i reflexiona les diferents crítiques que va rebre.

Carr explica com inicialment les TI van proporcionar avantatges competitius i ajudaren a establir barreres d'entrada a la competència. Dóna com a exemple el sistema informàtic Sabre desenvolupat per American Airlines. Sabre va automatitzar el sistema de reserves, l'expedició de bitllets i l'optimització de l'assignació espai als avions. El sistema generà guanys en productivitat, una reducció dels costos laborals associats al procés i va disminuir el nombre d'errors. La inversió va ser prop de 30 milions (de l'època) de dòlars i van participar uns 200 enginyers entrant en funcionament al 1962. Aquest sistema va proporcionar enormes avantatges que van anar reduint-se a mida que els seus competidors van introduir sistemes semblants. I de forma definitiva, quan IBM va crear el sistema PARS de reserves d'aerolines estandaritzant la solució pel sector.

Carr afirma que amb l'estandarització, comodització i abaratiment de les TIC aquestes han passat de ser un avantatge competitiu a ser quelcom necessari per estar al negoci, però que avui en dia les empreses que inverteixen en TIC no aconseguixen avantatges que els hi permetin assolir diferenciació. Dóna dades de com les empreses més competitives són les que fan inversions en TIC molt mesurades.

El llibre finalitza explicant com avui en dia les empreses posen gran èmfasis en la reducció dels seus costos d'IT i dóna com a exemple Verizon que estalvià 50 milions de dòlars deslocalitzant el desenvolupament de programari a l'Índia, la migració d'Amazon de sistemes Unix propietaris a Linux que va representar un estalvi de 68 milions de dòlars anuals, o Google amb la ja seva coneguda aposta per Linux i PC sense marca. Carr recomana no adquirir l'última tecnologia, esperar a que aquesta es consolidi quan ja es estàndard i les millors pràctiques són ja conegudes i extenses.

Un llibre encertat i que a més ha reflexionat sobre la critica rebuda. Personalment estic d'acord amb la idea de moderació (entesa com a moderació davant de la despesa impulsada per consultores) d'en Carr amb l'excepció d'algunes empreses del sector tecnologic com Dell, Cisco o portals Internet pels quals clarament les tecnologies de la informació continuen podent oferir avantatges competitius.

jordi | Wednesday 12 April 2006 - 2:02 pm | | Default | Two comments

Es presenta un CD de música catalana sota Creative Commons i la traducció del llibre "Programari lliure, societat lliure"

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha presentat el CD "Música Lliure" que compil·la vint cançons de diversos estils que tenen llicència Creative Commons. El formen dinou temes inèdits de grups i bandes musicals dels Països Catalans i una cançó cedida de Gilberto Gil, músic i ministre de Cultura del Brasil.

El CD l'han impulsat la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i el grup Enderrock, editor de diverses publicacions musicals. Enderrock és la primera publicació europea que, seguint l'exemple de la revista nord-americana Wired, ha impulsat una edició d'un CD col·lectiu amb llicència Creative Commons.

Alguns dels artistes, grups i bandes que han participat al «Música lliure» ja havien publicat amb les llicències Creative Commons, però d'altres han llicenciat temes inèdits per primera vegada i per donar suport a la iniciativa. Són cançons la llicència de les quals permetrà que es puguin copiar, remesclar o versionar, sempre sense finalitat comercial. Tots els artistes intervenen gratuïtament en el CD. La peça 'Oslodum' de Gilberto Gil ja va publicar-se al CD de la revista Wired i es l'enllaç simbòlic entre les dues edicions.

El CD-ROM es distribuirà durant aquest abril amb la revista Enderrock i a partir del mes de maig les cançons es podran descarregar gratuïtament des del web Cultura lliure en format .mp3 i en format lliure .ogg.

L'únic precedent de disc en llengua catalana sota llicències Creative Commons és el també recent «Els Llops no ploren» del grup punk/rock Roig, presentat a Radio Indymedia i una peça del qual també hi és en aquesta mateixa iniciativa.

Durant la presentació també es va anunciar la disponibilitat de la traducció al català del llibre de Richard Stallman "Programari lliure, societat lliure". Es tracta d'un conjunt d'articles que tracten temes com les llicències del programari lliure, el copyleft i el copyright, entre altres. Aquest se suma a la traducció del llibre Free as in Freedom que tracta sobre la biografia d'en Richard Stallman escrit per en Sam Williams.


Publicat com a notícia a Softcatalà.

jordi | Monday 10 April 2006 - 5:21 pm | | Default | No comments

Reflexions sobre els reptes de les consultores davant del programari lliure

Amb els darrers mesos he fet de freelance per a diverses consultores petites i mitjanes especialitzades en tecnologies de la informació. M'agradaria compartir algunes reflexions i observacions sobre el programari lliure en aquest entorns.

El context socioeconòmic en que ens movem està experimentant canvis de forma cada cop més accelerada. L'extensió d'Internet i les tecnologies de la comunicació i la globalització han dibuixat un nou marc canviant que té com efectes la reducció del cost de mà d'obra, la necessitat imperiosa d'innovar per poder assolir diferenciació, un augment de la competitivat de les empreses, i malauradament, una diferencia més accentuada entre nord-sud. Mentre que ara està en boca de tothom la deslocalització d'empreses cap a Xina o països de l'Est, realitats que semblen més llunyanes com l'externalització de projectes de desenvolupament de programari a l'Índia, comencen a ser una realitat a Catalunya. Vivim temps de forts canvis i l'únic que serà constant és el canvi.

Les empreses de consultoria es troben actualment en un període pos-esclat de la bombolla d'Internet (del 2001) que va suposar una desacceleració de les inversions en tecnologies de la informació. S'ha estès des de llavors un esperit entre els empreses clients de les consultores ser molt més curosos a l'hora de fer inversions en tecnologia.

Quan les empreses de consultoria que provenen del món del software propietari (pràcticament totes) miren el programari lliure afronten molts reptes. Anem a mencionar-ne alguns:
  • Manca de personal qualificat en tecnologies lliures. No només normalment disposen de poc personal format sinó que realment aconseguir especialistes amb experiència i coneixement no els hi resulta senzill (ni a empreses de desenvolupament tampoc).

  • Problemes legals. En boca de tots estan els possibles problemes legals que puguin sortir de l'ús i explotació de solucions lliures. Paradoxalment, la preocupació se centra més en violació de drets d'autor (cas SCO sense anar més lluny) que no tant en les patents de programari.

  • Marges de productes. Quan les consultores venen soluciones propietàries obtenen un marge important de les llicències (Oracle seria un cas típic). Amb el programari lliure aquest marge desapareix ja que la cadena de valor al programari lliure és completament diferent al programari propietari.

  • Profund desconeixement de les opcions lliures i el seu grau de maduresa. La majoria de consultores coneixen només dos o tres lliures importants però desconeixen les solucions existents per a nombrosos mercats verticals (per exemple, sistemes CMS, ERP o CRM) i el seu grau de maduresa.

  • Manca de marques conegudes. En el món de la consultoria hi ha un gran aversió al risc i es tendeix a buscar grans marques que recolzin solucions. El fet que no hi hagi marques (com Red Hat o Novell) per molts productes verticals crea desconfiança en front a les solucions lliures.
Molts d'aquests reptes neixen en part d'una visió on el programari es veu com simplement un producte com a conseqüència de l'estructura de la indústria del software que s'ha configurat amb els darrers vint anys.

A Catalunya, els responsables de tecnologia són poc innovadors i tenen una conducta seguidista (i per tant les consultores que els hi donen servei) i la seva compra té un fort component de senyalament (reputació, quota de mercat, etc). És freqüent que es parli de l'aposta de moltes administracions públiques pel programari lliure (en el sentit de grans organitzacions que han manifestat que l'implementarien), i en concret de la Generalitat de Catalunya, i com això realment no s'ha traduït en cap projecte important en tecnologies de la informació (es per tots sabut al sector que el CTTI renova i compra noves llicències de programari propietari regularment). En aquest sentit, la Generalitat té un paper important com a validador de les solucions lliures i pot ser una important referència pel teixit empresarial local.

El programari lliure és una bona oportunitat per a les empreses de consultoria per a aconseguir productes que aportin valor als seus clients i els permeti ser més competitius. Amb el marc canviant, la comodització creixent del programari a diferents segments, i els efectes del programari lliure a l'indústria no saber avaluar i aprofitar aquests avantatges és de clara miopia.

jordi | Saturday 08 April 2006 - 2:45 pm | | Default | Two comments