IBM has published recently a new
open source site. It contains information about all the efforts that IBM is doing in the open source / free software area. IBM is currently participating in more than 100 projects with 600 developers including
Apache,
Eclipse or
Cloudscape. In the site, there is lots of enfasis on innovation and open standards and its relation to open source. You can also find a collection of open source articles from the Linux Executive Report magazine.
IBM has also published
a survey that they have sponsored to gauge the levels of adoption of open-source software on a total of 434 anonymous participants. The report states that 85% of the people that answered are using Linux in their companies and 46% are using Suse or Red Hat. About the uses of open source, 71% people is using it for web apps, 65% for databases and 52% for software development. And finally, another interesting data is that more than 60% of the small companies (<100 workers) are running open source messaging solutions.
Dissabte 28 d'octubre al entre Comarcal Lleidatà (Gran
Via de les Corts Catalanes, 592) de Barcelona se celebra la festa de llançament del Firefox 2.0. Hi haurà actuacions de diferents grups. Més informació a la
web de la festa. Hi ha més de 200 participants inscrits!
I have been invited to the
IV Foro Mundial de Conocimiento Libre in Venezuela. I usually do not travel international even if I'm invited but at the time I took the decision I was freelancing and I thought that was cool to visit another country. At the event, I will be talking about Free Software and Economics based partially on a presentation that I
put together a few months ago and also the experience of documenting sixteen open source Catalan companies for a book that will be published in the next couple of weeks. There was also a Mono scheduled event but for some reason it has been canceled.
BTW, this month
I have joined the open source ERP vendor Openbravo as full time employee after a few months of freelancing with them. From now I going to have little time for Mono.
Després d'alguns mesos col·laborant amb l'
startup navarrès
Openbravo, que produeix un ERP lliure, aquesta setmana
he esdevingut empleat a temps complet. Me'n ocupo de relacions amb la nostra comunitat de desenvolupadors. Openbravo està basada a Nafarroa però el seu esperit és global, com ho demostra que va estar fa poques setmanes al LinuxExpo de San Francisco.
Malgrat que Openbravo ha rebut
cinc milions d'euros de capital risc en la primera ronda de finançament els reptes que tenim davant són molt importants i gens trivials. De fet són reptes molt semblants als que es troben altres starups amb programari empresarial lliure com
Zimbra,
Alfresco,
Pentaho o
JasperSoft amb les quals penso tenim força en comú. Venen temps de pencar de valent.
Avui l'empresa de comunicacions Qualcomm
ha anunciat conjuntament amb
la fundació Mozilla que les futures versions del mític client de correu electrònic
Eudora (el qual
vam traduir a Softcatalà fins la versió 3.06) seran programari lliure i estaran basades amb la tecnologia desenvolupada al voltant del projecte
Mozilla Thunderbird. Qualcomm estima que la nova versió lliure estarà disponible durant els primers sis mesos de l'any 2007 i continuarà oferint suport tècnic a les versions comercials d'Eurora.
Però quins són els motius d'una empresa com Qualcomm amb una base instal·lada d'usuaris gran moure's cap a programari lliure? Segons ells mateixos expliquen a les seves
preguntes més freqüents sobre aquest anunci:
QUALCOMM ha decidit no romandre en el mercat de clients de correu electrònic perquè no està alineat amb el negoci bàsic o objectius estratègics. Convertint Eudora a un producte de codi font obert, QUALCOMM pot sortir del negoci Eudora mentre encara sosté als usuaris Eudora i millora el client de correu electrònic Eudora a un ritme més ràpid que abans, a través del potència de la comunitat de desenvolupament de codi obert.
Bàsicament vendre llicències d'Eudora ha deixat de ser un negoci. El nombre de d'excel·lents clients de correu electrònic de programari lliure disponibles per a totes les plataformes que van des de Evolution fins a Thunderbird passant per Kmail o SeaMonkey fa realment molt difícil continuar cobrant per un producte en un mercat on aquest ha esdevingut
commodity. A més, especialment difícil quan alguns d'aquests clients com Evolution tenen funcions avançades adreçades també al món empresarial (gestió de calendaris, integració amb servidors propietaris, etc).
Aquest mes d'octubre hi ha un bon grapat d'esdeveniments interessants a Barcelona:
- 8 al 11 d'octubre l'ETRE organitzat per Red Herring. Entre d'altres hi haurà Niklas Zennstrom (cofundador i CEO d'Skype), John Thompson (CEO de Symantec), Rene Obermann (CEO de T-Mobile), Tero Ojanperä (CTO a Nokia), etc. També hi haurà angel investors. L'accés val 5.000 euros. Hi ha un taula rodona d'Open Source on ha estat convidada Openbravo.
- 18 d'octubre en Tom Peters (expert mundial en gestió empresarial) donarà una conferència a Barcelona en el marc de la jornada organitzada pel CIDEM Innovar per progressar.
- 26 d'octubre en CIU, PSC, Esquerra, PPC i ICV debatran sobre el futur del sector TIC a Catalunya a l'auditori Caixa Fòrum.
Si algú té previst anar-hi algun, feu-me un correu. Jo en principi tinc previst anar-hi a tots si tinc temps.
S'ha acaba de publicar una entrevista amb e-fagia.org, un lloc web dedicat a l'art i la cutura digital, que en van fer fa uns dies i que a continuació reprodueixo.
Jorge M- Podríamos empezar por el tema de los hackers. Tanto en su libro 2
como en la obra de Castells hay una defensa directa a esta labor y a
los aportes a la sociedad digital contemporánea. En su libro habla de
un "código de conducta" de los hackers, basado en la garantía y acceso
de la información a todo el mundo. ¿podría ser esta la puerta de
entrada para acotar lo que se conoce como la "brecha digital"?
Jordi Mas- El
software libre ayuda a reducir la brecha digital para países en vía de
desarrollo porque permite acceder a las TIC sin el coste de licencias
de software, y por otro lado, les permite ser tecnológicamente
competentes y poder formar sus propios especialistas al tener acceso al
código fuente de los programas no ser siempre meros compradores de cajas
retractiladas en otros países que nadie sabe como están diseñadas. En
este sentido, pienso que el proyecto One Laptop For Child ( www.laptop.org ) es una buena iniciativa.
Jorge M- Yo
creo que una de las fortalezas de los hackers radica en su trabajo
colaborativo, con lo cual podemos afirmar una cultura y un colectivo.
Esta forma de trabajo, ¿cómo ha revolucionado el concepto de autor, de
creador?
Jordi Mas- Cada
vez es más difícil realizar programas uno solo ya que la complejidad
del software ha aumentado considerablemente. Antes una persona o dos
podían diseñar un juego, ahora se necesitan equipos enteros
multidisciplinares dedicados dos o tres años. Igual pasa con
aplicaciones ofimáticas y software libre.
La ética
hacker de compartición de información era indispensable para vertebrar una infraestructura capaz de producir software libre de la
complejidad que se está realizando hoy en día.
Jorge M- ¿Cómo
ha incidido ese trabajo colaborativo en sus realizaciones, como en el
caso de desarrollo de programas en catalán y en el caso de trabajo para
empresas?
Jordi Mas-
En el caso del catalán ha sido fundamental. Los esfuerzos de los
gobiernos en estas áreas hasta ahora han tenido poca continuidad debido
a los cambios de gobernantes y las empresas han mostrado poco interés
en el catalán en general. En el caso del idioma catalán cuando el uso
del mismo cae en manos de usuarios tiene siempre un futuro brillante
como en Internet con los sitios web o bien el software libre, cuando
esta bajo el control de empresas que no tienen interés (videojuegos,
DVD, móviles) su presencia es anecdótica.
Jorge M- En
la búsqueda de una producción que se convierta en legado para la
humanidad, podríamos ver la idea central que mueve al software free, a
otras modalidades de licencia de producción y como esto ha influido en
otros soportes como publicaciones, música, entre otros. En su trabajo
vemos que ha tenido contacto con diferentes maneras de explorar este
campo, en el trabajo con empresas, en proyectos y en publicaciones. ¿en
que valora esta opción de entregar los derechos para que sean parte de
un bien común de usuarios?
Jordi Mas- Cuando
un autor o autores hacen un obra siempre esta limitada por su visión,
tiempo que le pueden dedicar y capacidad. Cuando otras personas pueden
modificar y mejorar la obra estás dando pie a un gran flujo de
innovación y los resultados son sorprendentes.
Por
ejemplo, mi libro licenciado bajo Creative Commons se ha traducido al
gallego, algo que yo no lo hubiera hecho pero me encanta que alguien lo
haya hecho. En el proyecto Abiword que colaboro hay gente externa
trabajando para adaptar Abiword al proyecto OneLatopForChild, una cosa
que nosotros no podríamos haber hecho por falta de tiempo y recursos.
Jorge M- Una de sus labores mas conocidas es la de liderar el grupo Softcatalá 3,
y la promoción de la implementación del idioma catalán en las diversas
aplicaciones digitales. ¿Haciendo una comparación con el desarrollo
actual de la ciudad de Barcelona, podríamos decir que este es un
proceso paralelo?
Jordi Mas- No
veo una correlación. El catalán en la informática ha evolucionado más
que Barcelona en los últimos años ya que evolucionaba de una situación
terriblemente precaria.
Jorge M- En el medio catalán, son conocidos varios proyectos de Softcatalá, como el traductor, el Mozilla, Netscape 4, entre otros. ¿cuales nuevos proyectos piensan desarrollar para implementaciones en Internet?
Jordi Mas- El
servicio de traducción ha sido desarrollado por la Universitat
d'Alacant, nosotros sólo lo ofrecemos a nuestros usuarios. Actualmente
estamos muy focalizados en continuar traduciendo las
versiones al catalán de los proyectos OpenOffice.org, Firefox,
Thunderbird, Fedora y GNOME y por otro en crear recursos lingüísticos
nuevos (como el nuevo corrector en línea que hemos presentado
recientemente).
Jorge M- Aunque
su campo de producción está muy relacionado con el desarrollo de
programas, quisiera preguntarle sobre la práctica artística, campo que
se nutre del desarrollo del software free. ¿Qué piensa de las labores
de agrupaciones como "Illegal-Art" 5, "Guerrilla News Network" 6 en Estados Unidos, "Nuevos Ricos" 7 en México o por ejemplo agrupaciones en Barcelona como "Platoniq" 8 y "joystick" 9?
Jordi Mas- Desconcozo estas iniciativas.
Jorge M- Para
terminar, en su libro habla de la experiencia de Brasil, que en el 2003
empieza a utilizar software free en las dependencias del gobierno, ¿que
ha representado esta experiencia para las organizaciones, los sistemas
y empresas que se apoyan en la tecnología digital para realizar sus
funciones?
Jordi Mas- Bueno,
cuando escribí el libro había muchas expectativas con Brasil porque era
el primer ejecutivo a nivel mundial que hacía una apuesta firme por el
software libre. Las cosas han ido avanzando con pequeños proyectos más
que con cambios radicales. Lo importante es que existe una
concienciación a muchos niveles allí de que el software libre es
importante para el desarrollo del país.
Notas:
1 Página web Jordi Mas http://www.softcatala.org/~jmas/es/
2 Software libre: técnicamente viable, económicamente sostenible y socialmente justo. Autor: Jordi Mas i Hernàndez http://www.softcatala.org/~jmas/swl/html/index.html
3 Softcatalá http://www.softcatala.org/
4 Softcatalá/projectes http://www.softcatala.org/projectes/
5 Illegal Art http://www.illegal-art.org/
6 Guerrilla News Network http://www.gnn.tv/videos/
7 Nuevos Ricos http://www.nuevosricos.com/
8 Platoniq http://www.platoniq.net/
9 Joystic http://www.jstk.org/
Aquests dies he estat intentant esbrinar quines són les propostes polítiques dels diferents partits polítics en matèria de Societat de la Informació per les properes eleccions d'aquest novembre a la Generalitat de Catalunya. Aquí el que he trobat:
Si algú té més informació per complementar o ampliar aquest apunt, si us plau envieu-me-la.
Mentrestant un grup de persones estem elaborant col·laborativament un
Manifest en favor l'ús de tecnologies de la informació i comunicació obertes a l'administració (en estat molt preliminar encara). Si voleu participar-hi, s'ha creat la
llista orglliure conduir el debat.
He tornat de Galícia. Encantat com sempre de l'hospitalitat i el tracte allà rebut. Quasi bé cent persones a la presentació del
meu llibre en gallec (que ve amb un CD de l'OpenOffice.org en gallec) i que ha tingut ressò amb diverses intervencions a la ràdio,
televisió i
diaris d'allà.
La situació a Galícia és força diferent que al Principat i més propera a altres indrets dels Països Catalans. A Galícia el gallegisme ha perdut el compromís social i polític que té al Principat el catalanisme (p. ex.: recolzat per tots els partits polítics de tradició democràtica) i la defensa de la llengua per part dels partits està en mans principalment - que no exclusivament - del BNG i el nacionalisme. El gallec no és a cap escola la llengua vehicular ni tampoc a ensenyament superior. També s'ha de tenir en compte que a Galícia viuen menys de 3 milions de persones.
Durant aquests dies de xerrades informals i taules rodones he pogut constatar que hi ha un interès pel gallec i per millorar la seva situació a les TIC en general. Des de fa uns dies hi ha disponible l'
OpenOffice.org 2.03 en gallec (on per cert en
Jesus Corriús els ha ajudat en la mida del possible) fruït d'una iniciativa de la Xunta. El GNOME i el KDE es troben també en gallec però no amb una qualitat òptima, especialment el KDE. Ara mateix la tendència es decantar-se per GNOME com a escriptori en els esforços des del sector públic que he vist. A part de les errades de traducció que pugui haver-hi, el gallec ha sofert recentment un procés d'esdandarització i s'han d'actualitzar en conseqüència les traduccions. Entre els objectius principals que s'han establert destaca acabar de polir el Firefox en gallec.
Personalment crec que el repte més important que s'enfronten ara mateix els que treballen per la localització en gallec és aconseguir que el
Termigal (l'equivalent del TERMCAT) assumeixi el paper de crear terminologia informàtica, ja que actualment ningú està fent d'entitat estandaritzadora produint una manca d'estàndard amb l'ús dels termes. Des de
Mancomun, una iniciativa del GESGA que intenta aplegar esforços, s'està treballant amb una Guia d'Estil com la de Softcatalà que penso és un altre recurs fonamental. En aquest sentit, crec que l'intercanvi d'experiències que hem tingut aquests dies pot ser molt beneficiosa. Crec també que els intercanvis d'experiències i coneixement en els propers mesos entre Softcatalà i el teixit social sensibilitzat pel gallec a la informàtica seran força rellevants.
|
|
