A few people from the voluntary driven
OpenOffice.org Catalan localization team are putting together the
Barcelona candidacy to host the OpenOffice.org Conference 2007. This Wednesday is the last day to present the candidacies.
If you can help, we are looking for:
* People in the area of Barcelona can help as voluntaries in the proposed dates
* Large local OpenOffice.org deployments (for user keynotes and success stories) in Spain
* Names of local OpenOffice.org developers (for developer sessions) in Spain
* Names of local OpenOffice.org vendors/partners (potential sponsors) in Spain
It is a
Wiki. Please, if you can provide this information feel free to add it yourself.
Aquest dimecres 31 de gener de 2007 hi ha convocada una trobada de
Pencaires de Softcatalà.
Lloc: Pub irlandès The Shamrock (Tallers, 72). Barcelona
Hora: 20.00
Teniu tots els detalls de la trobada a la pàgina
wiki de les trobades, on també podeu apuntar-vos per confirmar la vostra assistència i proposar temes per a debatre en la trobada.
Llegueixo avui al Periòdico de Catalunya en
una entrevista amb
Miquel Pueyo, actual Secretari de Política Lingüísitica de la Generalitat de Catalunya, que el govern està preparant un curs de català en línia:
Una de les novetats més destacades és la creació d'un curs de català en línia.
--La Secretària i l'Institut Ramon Llull han preparat les bases d'un curs que, via internet, permetrà arribar a una àmplia base de la població. En aquest projecte hi ha participat, mitjançant concurs, l'empresa Informàtica El Corte Inglés, que ha col.laborat també amb la UOC, i els elements visuals i d'imatge s'han adjudicat al dissenyador Javier Mariscal i al publicista Lluís Bassat. El pressupost destinat ha sigut de 4.365.000 euros. Pròximament, el vicepresident presentarà aquesta nova eina.
La qualcosa sembla una gran iniciativa. Imagino que amb el pressupost assignat de més de 4 milions d'euros el resultat serà espectacular. Aprofitant que encara crec que sóc membre del
Consell Social de la Llengua Catalana he escrit a en Pueyo per demanar-li que es consideri publicar sota llicència lliure els dissenys, continguts i programari creat com a resultat d'aquest concurs. Quan en el seu moment vam indicar-li des de Softcatalà la conveniència de que el TERMCAT
publiqués amb llicències lliures el seu contingut terminològic va incidir perquè així fos possible.
In the last days
a few new positions at
Openbravo have been opened in
the Engineering, Professional Services, Finance & Control and Partner Management departments. For those of you have engineering background with strong development and management experience we are looking for a
VP of Engineering.
From our web site:
Openbravo is looking to attract the very best people and offers a
complete HR plan structured around the logical professional
opportunities that are created in a fast growing technology company, a
very attractive compensation system and a young culture that fosters
innovation and value creation.
All the information about these positions is available in our web site. I have no more information or details that the ones that we have already published. We have plans to keep hiring regularly new people during this year. I recommend for those interested to keep an eye to the
Openbravo Careers page.
We are looking forward to new people to join the team:
L'Ignasi Labastida de
Creative Commons i altres persones durant el dia d'avui m'han fet arribar informació sobre la petició que s'està promovent per demanar que es garanteixi l'accés lliure als resultats de la recerca pública.
L'
European Research Advisory Board de la Comissió Europea, en un estudi publicat recentment, recomana l'adoptació de polítiques que permetin l'accés obert als resultats de la recerca. Teniu els documents a:
http://europa.eu.int/comm/research/science-society/pdf/scientific-publication-study_en.pdfhttp://ec.europa.eu/research/eurab/pdf/eurab_scipub_report_recomm_dec06_en.pdfhttp://erc.europa.eu/pdf/open-access.pdfUn consorci d'organitzacions europees que treballen en l'àrea de comunicació acadèmica estan impulsant una petició a la Comissió Europea per demostrar el recolçament a aquestes recomanacions per part de la comunitat recercaire europea.
Es poden sumar a la petició investigadors a títol personal, universtiat o institutcucions de recerca a través de la pàgina:
http://www.ec-petition.eu/Algunes de les organitzacions que provouen la petició són JISC (Joint Information Systems Committee, UK), SURF (Netherlands), SPARC Europe, DFG (Deutsches
Forschungsgemeinschaft, Germany), DEFF (Danmarks Elektroniske Fag- og
Forskningsbibliotek, Denmark.
From the 22 of January I will be attending to the
Open Source meets Business congress in Nuernberg, Germany and enjoying a -5 Celsius degree temperature...
According to their literature the congress targets CIOs, CTOs, and IT
decision makers interested in open source. It features presentations on best practices and the future of open source as well as workshops, top keynote addresses and poster sessions. The first day is focus on
investment, the second on technology and the last two ones in
enterprise.
There is going to be people from MySQL, Jboss, IBM, Ingres, Pentaho, Zimbra, Eclipse, Compiere, Alfresco among others showing their technology and products. Also people from Airbus, Opators showing what open source is doing for them at their organisations. In the investments sessions, there is people from Atlas Venture, Index Ventures and other VC funds.
Manel Sarasa and myself from
Openbravo are going to be talking about Openbravo ERP on the 23th of January at 15.00 and we are also going to be present in the
poster sessions. If you are interested in Openbravo please come to visit us.
If you hack Gnome, Abiword, Mono or Openbravo
write me a note and we can meet there.
Fa dies alguns dels
blocs que
segueixo habitualment han començat un
meme que m'ha agradat. Es tracta d'explicar cinc coses d'un mateix que potencialment els altres no coneixen. Aquí van les meves cinc:
- No tinc cotxe. No només no en tinc sinó que uso el transport públic i uso la bicicleta de fa més deu anys com a mijta de transport. També practico el ciclisme com a esport. Com a ciclista el meu malestar cap els usuaris de cotxe ha anat augmentat amb els últims anys. Pels que tingueu interès recomano el llibre Los automoviles: esos asesinos que impunemente matan cada día a miles de personas de Justo de la Cueva publicat per Sediciones. Cal recodar que només a l'Estat espanyol moren unes 6.000 persones en accidents de cotxe a l'any deixant de banda les seves repercusions al nostre entorn.
- No tinc cap posesió de més de 600 euros. No tinc pis, ni televisió (no la miro), ni moto, ni cap posessió que superi els 600 euros. Com deia el Sabina "Gasto más que gano, vivo con lo puesto menos un botón". Actualització: Potser aquesta quantitat hauria de ser 1.000 euros per algun PC que vaig comprar fa temps.
- Després d'un periple genys menyspreable que inclou estar cridat anys jugats durant uns quants anys vaig acabar regularitzant la meva situació i fent l'objecció de consciència a l'Instituto Cervantes de Dublín. Allà vaig fer de bidell, informàtic, ajudant al centre de documentació, organitzador d'activitats culturals. En aquell any vaig llegir uns 70 llibres.
- Vaig ser un estudiant pèssim. Vaig cursar primer, segon, segon, tercer, tercer de BUP i un COU que mai vaig acabar. No anava mai a classe i invertia el meu temps amb els ordinadors i els futbolins. Un dia a l'anar a l'institut (anava alguns dies per jugar a bàsquet) em vaig trobar que de feia dos setmanes era encarregat de classe. Per allò de que com no anava mai ningú podria recollir els informes d'assistència. Crec que vaig ser-ho tot l'any. Finalment vaig deixar-ho estar i anys després vaig fer l'accés a majors de vint-i-cinc anys a la universitat.
- Les dones han estat les meves grans mestres. Tret de l'infomàtica, tota la resta ho he après d'elles: periodistes, actrius de cinema, dissenyadores de roba, lingüístiques, bibliotecàries, enginyeres. Des de l'anglès fins a poder escriure quatre ratlles coherentment ho he après d'elles. Mai podré estar-lis prou agraït.
Trobo interessant aquest meme perquè el meu bloc té com a objectiu bàsicament coordinar-me amb la gent que col·laboro habitualment amb iniciatives fetes des del voluntariat. Coneixer'ns millor ens facilita la feina en el dia dia. Passo la pilota al
Jesús,
Toni,
Xavi,
Marc i altres companys del
Planeta Softcatalà a veure si s'animen. Si no ets al planeta, també et pos animar a fer-ho :)
Actualització: També parlen de les seves cinc coses en
David Poblador, en
Jesús Corrius, en
Marc Belzunces i en
Quim Perez.
Fa bastants dies que arriben notícies diverses sobre dels avanços que es van produïnt en quant al programari lliure en gallec.
A mitjans de desembre es va publicar l'informe
Software Libre nas Entidades de Galiza no ano 2006 que s'afegia a
altres informes publicats també des de
ManComun sobre el programari lliure a Galícia. L'informe basa les seves conclusions i recomanacions sobre els resultats d'un gran nombre d'enquestes realitzades. Conclou que:
- L'ús del programari lliure és del 58% al món de l'empresa TIC, 32% als concellos, 20% als centres d'ensenyament i un 10% a la PIME.
- Més del 50% d'entitats enquestades preveuen augmentar el seu ús i estan obtenint resultats positius.
- Les entitats que usen programari lliure mostren un grau de satisfacció de 7,1 sobre 10 en l'ús d'aquest tipus de programari.
- Els responsables municipals donen una importància de 2,8 sobre 10 al programari lliure mentre que donen un 7,2 sobre 10 a aspectes relacionats amb Societat de la Informació.
- L'ús de la llengua gallega és anecdòtic al món empresarial i reduït al sector públic. Només està present en un 3% de les aplicacions per a PIME, 9% d'aplicacions d'ús a empreses TIC, un 37% al centres d'ensenyament i un 57% als concellos.
- Els dos motius principals per no adoptar programari lliure són el desconeixement (63%) i la manca de formació (58%).
Molt preocupant l'escàs ús del gallec que té encara al sector privat i sorprenent la poca penetració que té encara el programari lliure al món PIME. A l'octubre passat vaig publicar un apunt sobre
la meva impressió sobre la situació actual del gallec a la informàtica.
A principis d'aquesta setmana la
Secretaría Xeral de Política Lingüística va fer pública
una convocatòria per incentivar a les entitats privades sense afany de lucre a treballar per la millora del gallec. La convocatòria recull un apartat per a iniciatives en l'àmbit de les noves tecnologies.
A les acaballes d'aquesta setmana el Consello da Xunta ha publicat el nou
pla estratègic per la Societat de la Informació que dibuixa com a eixos principals l'ús d'estàndards oberts, el programari lliure i el desenvolupament de la llengua gallega.
I per últim, des fa pocs dies el meu llibre en gallec
Software libre. Tecnicamente viábel, economicamente sostíbel e socialmente xusto s'ha publicat en línia i
es pot baixar ja des de la Xarxa i que fins a dia d'avui s'ha repartit en bastants esdeveniments a Galícia.
Avui al programa de ràdio "Què està passant" de
Ràdio 4 (hi ha llista de freqüències d'emissió al seu web) m'entrevisten per parlar de la tasca de
Softcatalà. El programa s'emet de 17.00 a 18.00. Parlarem de que és Softcatalà, quins projectes està desenvolupant avui en dia i de la situació de català a la informàtica.
Google i la
Biblioteca de Catalunya han presentat avui en roda de premsa conjunta un acord mitjançant el qual Google tindrà accés al fons de cinc biblioteques catalanes per a la seva digitalització. Ells libres que es digitalitzaran són aquells que han passat al domini públic i que podrien representar un fons d'uns 300.000 volums (dels quals no s'ha especificat quina part es digitalitzaran).
Les biblioteques que han signat l'acord són la biblioteca del monestir de Montserrat, biblioteca pública episcopal del seminari de Barcelona, biblioteca del centre excursionista de Catalunya, la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès i la Biblioteca de Catalunya.
Aquest acord permetrà a Google publicar en línia aquests volums i fer-los accessibles a través d'Internet. Algunes de les obres d'aquests fons són tant antigues que la seva simple consulta pot ocasionar-les danys. Aquest projecte pot tenir un gran impacte en la quantitat i qualitat de textos disponibles en català a la Xarxa en els propers anys. De totes maneres, no és l'únic projecte d'aquest tipus en llengua catalana, de fa molts anys hi ha el projecte
Gutenberg amb objectius similars.
Fa pocs mesos a Softcatalà vam publicar un article d'en Miquel Térmens sota el títol
Digitalització dels llibres de les biblioteques que fa un repàs exhaustiu sobre les diferents iniciatives de digitalització que hi ha actualment en marxa.
Actualització: A LaMalla
també en parlen.
Llegeixo aquests dies al
Periódico de Catalunya sobre les discrepàncies entre PSC i Esquerra sobre la participació de la Generalitat (la qual poseix un 25%) a l'operadora
Al-Pi. La postura d'ERC és de mantenir i ampliar la participació si és possible i la del PSC de liquidar la participació en la mateixa. Cal dir que l'execució d'Al-PI al mercat no ha estat especialment brillant, i que a més, no ha desenvolupat els compromisos que va adquirir (com tampoc ho va fer Menta anys enrere).
Esquerra en els darrers anys ha defensat un operador català propi (sense mai acabar de perfilar l'abast i inversions del mateix) influenciats en part per l'èxit de l'experiència d'
Euskatel al País Basc. Les esperances en el seu moment (i les inversions) es van centrar en Menta que finalment va desaparèixer com a projecte. Tampoc es va ser capaç de retenir l'antiga Amena a Barcelona i arribar a acords rellevants. Les oportunitats han anat passant.
El mercat de les telecomunicacions requereix d'inversions molt grans,
està fortament regulat i és canviant en quant a tecnologies i serveis. L'operador català té sentit només si desplega infraestructures allà on les empreses privades no ho fan, serveix per garantir l'accés a Internet a tothom i està en línia de complementar l'oferta privada i fomentar una lliure competència que sigui beneficiosa pels usuaris. Qualsevol altre model és difícilment acceptable per les inversions i la tendència del mercat. Cal voluntat política i execució impecable, quelcom que vista la trajectòria passada, no veig fàcil de complir.
Mentrestant, la societat civil s'organitza com en el cas de la xarxa lliure
Guifi [1] que té més de 1.300 nodes d'accés i que connecta a usuaris repartits pel territori amb tecnologies sense fil. A més d'usuaris, a la Guifi també hi participen empreses, ajuntaments i altres institucions.
[1] Gràcies al Gil Forcada pel recodatori
La gent de
Future Exploration Network i
Nowandnext.com han creat conjuntament
un mapa sobre les tendències (basat en el disseny del mapa del metro a Londres) més importants al voltant de deu eixos: societat i cultura, govern i política, treball i negocis, mitjans de comunicació, ciència i tecnologia, menjar i veure, medicina i benestar, serveis financers, entreteniment i transport i automoció.
Aquest mapa intenta copsar gràficament quines són les tendències en aquests àmbits i quins punts d'interconnexió tenen. Dificílment cap mapa pot representar totes les variables de l'entorn actual on ens movem però és un mapa valuós des del punt de vista que en representa com a mínim algunes de les principals tendències.
Podeu
baixar la versió completa del mapa en PDF que a més es troba sota llicència Creative Commons ShareAlike 2.5.
El passat mes de desembre en van entrevistar al diari Indicador d'Economia de les comarques de Tarragona arran del meu llibre que publicat recentment
Programari lliure i empresa a Catalunya. Us reprodueixo l'entrevista a continuació.
Quins són els avantatges que ofereix el software lliure a les empreses?El software lliure ofereix grans avantatges per a les empreses, especialment per a les Pimes, i els empresaris se n'estan adonant. El primer gran avantatge és que ofereix una flexibilitat més gran a l'hora d'escollir proveïdor. Hi ha molts distribuïdors diferents, i no tens la necessitat d'estar lligat a un proveïdor concret, i això lògicament a les empreses els agrada. Els costos són l'altre gran avantatge. Com que no has de pagar costos de llicència, que normalment representen un 30 per cent d'una solució informàtica, les solucions que utilitzen el codi obert resulten més econòmiques. Finalment, una altra de les coses que els agrada a les empreses és el fet que treballen amb estàndards oberts. Això significa que el fet d'adoptar una solució informàtica no et lliga a cap software ni a cap tecnologia concreta, sinó que pemeten la lliure convivència de programes diferents.
La gran capacitat d'
adaptació d'
aquest tipus de software és també un dels seus grans avantatges...Evidentment. Els paquets estàndards que et venen són bastant limitants pel que fa a personalització. Si es tracta d'una solució de software privatiu, com que no tens accés al codi font, no la pots modificar. En canvi, si la solució és de lliure els informàtics la poden adaptar més a les teves necessitats concretes. Cada vegada els empresaris són més exigents en aquest sentit.
Malgrat els avantatges, el canvi a programari lliure pot resultar molt costós per a algunes empreses. Quins són els problemes que comporta la migració?Jo sóc defensor del software lliure. Malgrat això, no crec que totes les empreses hagin de adoptar-lo necessàriament, especialment si es regeixen per motius econòmics exclusivament. Quan una empresa ja funciona amb un altre tipus de software, abans de canviar cal mirar si els avantatges que t'ofereix la nova solució compensen els costos de migració de totes les dades i de canvi de cultura entre els treballadors. Cal, doncs, ser prudents en aquest sentit. El software lliure no és la solució a tots els problemes, encara té mancances.
On la potencialitat d'aquest tipus de software és molt clara és en les noves empreses o projectes nous. Quan un empresari decideix crear un nou projecte hauria de tenir molt en compte els grans avantatges que li ofereix adoptar des del principi solucions lliures.
Quines són les perspectives de futur d'aquest tipus de programari?Que el grau de penetració del software lliure en les empreses creixerà en el futur és una realitat que està avalada per molts estudis. Ara bé, jo no crec que totes les empreses acabin per adoptar aquest tipus de solucions. Més aviat, penso que el sector del software avança cap a una major diversificació on augmentaran les solucions lliures, però també altres basades en codi privatiu que ara tenen poca presència aquí com Machintosh i també amb el software com a servei, l'anomenat SaaS.
|
|
