Així fem, així ens va

Llegueixo amb interès el darrer apunt d'en Chuchí. Una d'aquelles persones amb punt de vista propi i punyent que amb els anys no ha perdut pistonada. Parla de com molts han tret foc pels queixals amb el darrer acord Microsoft i Generalitat a la llista admpub.

Personalment fa força temps que estic molt decepcionat amb la classe política. Això que parlen ara de la desafecció que tant preocupa als que manen. Potser caldria que escoltessin el que diuen i entendrien potser llavors perquè hi ha aquesta desencantamenta. Llegia aquest matí al Toni Soler a la Vanguardia que deia que faran un estudi, reunions i conclusions i després una campanya per combatre la desafecció. El resultat el que encara estarem més desafeccionats. No acostuma a ser bona idea que els que són part del problema intentin solucionar-ho.

Catalunya té una cultura, bagatge i forma col·lectiva de pensar molt diferent a Espanya, Euskadi o qualsevol altre nacionalitat. Tal com indica en Xavi al seu apunt, això es tradueix a pràcticament una nul·la presència d'organitzacions d'abast espanyol que defensen un progrés de la societat de la informació. Les úniques que han aconseguit una certa presència i influència són aquelles que han permès tenir potents capítols locals, com el cas de l'ATI mateix.

En aquest país, els temes relacionats amb la Societat de la Informació desperten poc interès en la classe política i en la societat civil tradicional. Deu ser, tal com afirmava en Manuel Castells, que la gent nascuda abans del 1973 és de la generació pre-Internet i que encara haurem d'esperar uns anys fins que la gent que té responsabilitats sigui conscient de la importància d'aquests temes. És difícil fer incidència en un aspecte que molts no són capaços d'entendre la importància que té. Quan vam fer la campanya per l'ús del programari lliure al sector públic ara fa uns anys, molts polítics ens escoltaven quan posàvem com a exemple que això seria fonamental per la normalització del català a les TIC, perquè el programari lliure o estàndards oberts realment no el copsaven.

El teixit associatiu català és defineix per ser atòmic, poc organitzat i mancat de sinergies. Això comprèn des del nacionalisme català (dotzenes de grups que defensen pràcticament el mateix però no avinguts) fins les associacions tecnològiques del país. Personalment, en el cas del nacionalisme català jo em remuntaria a la Plataforma pel Dret a decidir, i abans a quelcom tant lluny com la Crida per trobar grans accions conjuntes. Sota el meu punt de vista, el problema principal és l'enfocament continuo en allò que diferència en comptes allò que uneix. A tots els àmbits trobes gent que està dient pràcticament el mateix, però no s'avenen ja que l'enfocament es fa en el cinc percent que els diferencia en comptes dels noranta cint que uneix. Sempre hi ha a més gent disposada a mantenir el rum-rum constant, no sigui que algun dia es pogués fer quelcom plegats. Cal que ens escanyin fort perquè reaccionem en grup.

La capacitat de critica és un altre aspecte definitori de l'entorn associatiu. La critica constructiva que ajuda que tots fem les coses millor, però també sovint la destructiva que a més qüestiona constantment les poques iniciatives que tenim. Per a mostra l'arribada calenta que va tenir la LinkAt en les primeres setmanes, el projecte més seriòs de programari lliure portat mai per la Generalitat. Lògicament només es va aconseguir que els quatre que impulsaven el projecte a la Generalitat encara estiguessin més qüestionats. No podem pensar sempre a curt termini i sense mesurar l'impacte del que fem. Jo tampoc estic d'acord amb alguns aspectes de la LinkAt però el que he fet ha estat col·laborar amb ells per millorar-los.

És difícil també liderar projectes des de la societat civil. Hi ha molts obstacles. Des de les empreses que defensen el seu interès, sovint contrari al públic, amb grans recursos econòmics que fan que les petites passes que es fan siguin més petites encara. De fet a Europa els lobbis empresarials encara no són tant salvatges com als Estats Units. També cal fintar a aquells que viuen del govern i es volen fer passar per societat civil. Això es veu amb allò tant típic que tu estàs a una reunió amb un representant del govern per exposar el que penses que cal fer i de cop te'n adones de que els altres realment han vingut a veure com es traduïa tot això en projectes per la seva fundació o departament universitari. El canvi no es pot fer rodejats de gent que són part (i defensa indirectament) un sistema endogàmic públic i el status quo actual. Aquesta idea està perfectament exposada i desenvolupada al llibre la Dictadura de la Incompetència d'en Xavier Roig, on precisament comença el llibre descrivint un cas com el que exposo.

Durant més de cent anys  la manca d'actuació de l'Estat a Catalunya ha fet que la societat civil prengués la iniciativa en molts àmbits: ensenyament, sanitat, la cultura o llengua. Com que l'administració, en un segle de dictadures hostils a la catalanitat, no feia res, i el que feia era en direcció contrària, la societat ha generat escoles, mútues, orfeons, associacions i ateneus de tota mena per assegurar-se l'accés a la cultura, a l'educació o a la sanitat. Aquesta característica de la societat catalana, és una anomalia provocada per les dictadures que a manca de bons governs no penso que s'exhaureixi a curt termini.

A part del problema al que fa referència en Xavi, de lideratge personal, cal afegir-hi que qualsevol nou col·lectiu que es construís trigaria anys en consolidar-se. Caldria molta feina aportant sempre un punt de vista coherent, accions consistents amb llurs principis, i disposar d'interlocutors amb cara i ulls per parlar amb les administracions i altres actors. Tot plegat ho veig difícil. En qualsevol cas Xavi, confio més en que gent nouvinguda pugi canviar la siutació que no pas amb els que hi som actualment. I definitivament, com diu en Xavi, si s'aixeca alguna cosa no serà només amb wikis.

jordi Sunday 01 March 2009 - 1:23 pm | | Default

eight comments

Toni Hermoso

Jordi, no sé si n’estaves al corrent, però la Plataforma del Dret de Decidir no ha acabat massa bé (http://www.racocatala.cat/noticia/latzucac-pdd-acaba-als-jutjats). O sigui, que no en seria una excepció.

Toni Hermoso, (Email ) - 01-03-’09 21:06
Jordi Mas

Vaja, no ho sabia. Al final ha acabat fragmentat també. Mala cosa.

Salut. Jordi,

Jordi Mas, - 02-03-’09 09:11
Félix

Jordi, totalment d’acord. Dos exemples:

1. Treballo en una empresa multinacional de capital majoritari espanyol. Nosaltres som una delegació important a Catalunya. Veig una empenta que ho absorbeix tot des de Madrid. Però és pel nostre propi caràcter que li dediquem moltes hores a la reflexió i ha fer de cagadubtes que, al final, tot es resol a Madrid. Ens falta l’empenta que tenen altres pobles. Hi col·laboro molt amb diferents departaments de la Generalitat. Les idees inicials dels projectes: Innovadors, enriquidors… són exemplars… amb el temps l’empenta decau, desprès bé algun il·luminat d’una càtedra universitària, deixa anar la seva opinió contrària i tot són dubtes, els responsables de l’Administració volen contentar a tothom… la realitat se’ns menja i el projecte (que al principi anava a ser exemplar) decau i queda en no res… Mentrestant al País Basc, Navarra, Madrid… van fent amb pas més decidit.

2. Sé que no toca, però ens hem de fixar en les opinions entorn al Barça d’aquest any. Feia una lliga estupenda, guanyant, amb algun empat. Fa unes 3 setmanes a les tertúlies: que si aquest Barça, que si el Valdés, que si el Madrid està imparable… Era lider amb 11 punts i amb els cagadubtes influint ja està el Madrid a 4 punts… En canvi a Madrid estan convençuts de guanyar al lliga…

Ens falta lideratge, convenciment i superar la dependència de l’imaginari fals del prestigi de determinades persones que creen opinió (còmodament instal·lades en una poltrona).

Salut, Félix

Félix, (URL) - 02-03-’09 09:59
Jordi Massaguer

Jordi,

has explicat molt bé una realitat, o almenys una visió de la realitat, que comparteixo. A Catalunya avui en dia costa molt fer coses positives. Hi ha molt pocs emprenadors. N’hi ha, això sí, però cada vegada menys i cada vegada més funcionaris. De funcionaris n’hi ha d’haver, i de gent que volen estabilitat també, però la proporció ara mateix no és molt equilibrada.

L’empresa pública en general té algunes idees, i algunes de molt bones, però costa Déu i sa mare que surtin endavant. I al final et paguen a no sé quants de dies. Les ajudes t’arriben tard, quan ja no les necessites o ja t’has endeutat. I el llarg plaç no existeix. Almenys pel que fa en TIC.

Pel que fa a l’empresa privada, hi ha molt de Màster en Administració d’Empreses (sense voluntat d’ofendre’t, però n’hi ha masses) i pocs tècnics, pel que al final hi ha molts intermediaris, els tècnics estan mal pagats i els projectes són cars i complicats.

A la Universitat hi ha moltes idees, però al final poques es duen a terme. És un món complicat també ple de interessos, envejes, etc.

La societat civil en general, quan intentes engegar un projecte, et trobes amb molta crítica destructiva i moltes vegades de gent que no fa res més que criticar.

Les generacions que venen et donen la sensació que tenen ja uns altres valors. Els valors de l’esforç i del treball estan devaluats. Allò de dir "El Joan és molt treballador" ja no està de moda. Ara es diu "El Joan és un pringat i no disfruta de la vida".

Primer t’emprenyes, després et canses i després ho acceptes. És el país que tenim i aquestes són les regles. I si a pesar de tot, aconseguim tirar iniciatives interessants endavant, doncs encara té més mèrit.

De totes maneres, no s’ha de generalitzar. Aquí i allà passen coses interessants. Hi ha projectes públics interessants, empreses privades molt competents, professors de la Universitat reconeguts i amb moltes ganes de fer coses, i també hi ha joves amb molt de potencial. Alguna cosa bona surtirà de tot això.

Però com molt bé has dit, som per defecte molt autocrítics, i de forma negativa, i jo acabo de fer això, una crítica de la nostra societat de forma molt negativa ;) .

En fi, que la crisi no ens ho faci veure tot més negre del que és.

Jordi Massaguer, (URL) - 03-03-’09 11:15
Orestes Mas

Hola Jordi,

Volia fer algun comentari sobre el teu post, però com que em sortia molt llarg, he preferit fer-lo directament al meu bloc:
http://orestes.caliu.cat/2009/03/06/sobr..

Orestes Mas, - 06-03-’09 14:17
Jordi Mas

Ep!

Acabo de tornar de viatge.

· Toni: És molt comú que les iniciatives d‘èxit de la societat civil intentin ser capitalitzades pels parts polítics. Aquest és malauradament un altre cas.

· Jordi Massaguer: Si que és cert que passen coses interessants però realment són una excepció. Tant de bo en feu moltes més. Per cert, tinc moltes ganes de veure la nova versió de la LinkAt.

· Orestes: t’he deixat un comentari al teu apunt però no sé si són moderats o se la menjat el filtre antispam. Bé, tampoc era res important. Fa impressió això de veure el teu nom al títol d’un apunt :)

Salut,

Jordi,

Jordi Mas, - 07-03-’09 15:26
Orestes Mas

@Jordi: Curiós, coses de l’Akismet. No sé perquè se l’ha menjat atès que no hi tinc cap regla especial. Ja l’he rescatat del cubell.

Orestes Mas, - 07-03-’09 20:06
Jordi Murgó

> No acostuma a ser bona idea que els que són part del problema intentin solucionar-ho.

Jo encara diria més: És difícil que un home entengui una cosa si el seu sou depèn de que no ho entengui. — Upton Sinclair

Jordi Murgó, (Email ) - 10-03-’09 18:39
(optional field)
(optional field)

Remember personal info?
Small print: All html tags except <b> and <i> will be removed from your comment. You can make links by just typing the url or mail-address.